El mal i l'error

Twombly 1953

Quan pensem en el futur, acostumem a no tenir en compte dos elements fonamentals de la condició humana: el mal i l'error. Quan pensem en les noves tecnologies o en les relacions personals i socials a construir, ens és difícil incorporar a la reflexió aquests dos elements. I, en canvi, segur que hi tindran un paper.

Perquè el mal forma part de la condició humana, com bé veiem quan mirem a la història o quan mirem el nostre propi interior, allò que abans alguns en deien "el fons de la nostra ànima". I no ens en deslliurarem, i cal tenir-lo present sempre a l'hora de mirar d'entendre el que fem i farem. Personalment i col·lectivament.

I l'error és també inevitable, per molt que ens esforcem a eliminar-lo. Només un exemple significatiu: segons recull La Vanguardia del 24.01.2017, el diari Sunday Times ha explicat que l’HMS, un dels quatre submarins classe Vanguard del Regne Unit, va estar de maniobres el desembre del 2015 després d’una remodelació que va costar uns 400 milions d’euros, que incloïa la instal·lació d’un nou equip llançador de míssils i la posada al dia dels sistemes informàtics. Es va fer un llançament de prova d’un míssil desarmat Trident II D5 a prop de la costa de Florida cap a un objectiu marítim proper a la costa de l'Àfrica, a una distància de 9.012 quilòmetres, però el míssil va canviar de direcció i es va desviar cap als Estats Units.

Quan pensem el futur acostumem a considerar que tot funcionarà a la perfecció, oblidant el clàssic errare humanum est. És clar que tenir en compte el mal i l'error complica molt aquest pensar en el futur, i descoratja. Potser per això tendim a deixar-ho de banda...