L'amor no és una droga

Jawlensky 1928

"L'amor és l'única necessitat que té l'ésser humà. Estimar i ser ell mateix. La sexualitat no és amor. L'amor diu: "No soc jo qui t'estima, sinó que és l'amor el que està aquí, en la meva essència, i no puc menys que estimar." Això sorgeix lliurement quan estàs despert i han caigut les teves programacions.

Quan entens que ets felicitat no has de fer res. Només deixar caure les il·lusions. L'aferrament es fomenta perquè tu et fas la il·lusió (perquè així t'ho han predicat i ho has llegit a molta literatura barata) que has d'aconseguir la felicitat buscant-la fora, i això fa que vulguis agafar-te a les persones que creus que et produeixen felicitat, amb por de perdre-les. Però com que això no és així, així que et fallen ve la infelicitat, la desil·lusió i l'angoixa.

L'aprovació, l'èxit, la lloança, la valoració, són les drogues amb les que la societat ens ha fet drogoaddictes, i en no tenir sempre això, el sofriment és terrible. L'important és desenganxar-se, despertant, per veure que tot ha estat una il·lusió. L'única solució és deixar la droga, però tindràs els símptomes d'abstinència. Com viure sense quelcom que era per a tu tan especial? Com passar sense l'aplaudiment i l'acceptació? És un procés de sostracció, de desprendre's d'aquestes mentides. Arrancar això és com arrancar-te de les urpes de la societat.

Havies arribat a un estadi greu d'incapacitat d'estimar, perquè era impossible que veiessis les persones tal com són. Si vols tornar a estimar, hauràs d'aprendre a veure les persones i les coses tal com són. Començant per tu mateix. Per estimar les persones has d'abandonar la necessitat d'elles i de la seva aprovació. En tens prou amb la teva acceptació.

Veure clarament la veritat sense enganys. Alimentar-te amb coses espirituals: companyia alegre, camaraderia sense aferraments i practicant la teva sensibilitat amb música, bona lectura, natura..."


"És una independència emocional, fora de tot aferrament i de tota recriminació, el que fa que l'amor sigui fort i clarivident. La soledat és necessària per comprendre't fora de tota programació. Només la llum de la consciència  és capaç d'expulsar totes aquestes il·lusions i malsons en les que estem vivint, i amb elles expulsar també totes les rancúnies, totes les necessitats i els aferraments."


"Sentir-te lliure, autònom, segur de tu mateix a pesar de reconèixer-te amb totes les teves limitacions o, potser per això, perquè has acceptat l'ésser sense límits que ets, però amb totes les formes mediocres en les que et desenvolupes. Només el connectar amb la realitat et farà fort i no necessitaràs suports ni aferraments.

Poder dir als teus amics: "No posis la teva felicitat en mi perquè jo em puc morir o decebre't. Posa la teva felicitat en la vida i t'adonaràs que, quan et quedes lliure, és quan ets capaç d'estimar." Estimar és una necessitat, però no ho és el ser estimat, ni el desig. El buit que portem a dins fa que tinguem por de perdre les persones que estimem. Però aquest buit només s'omple amb la realitat. I quan estàs en la realitat ja no enyores res ni ningú."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.