Braque 1909 |
"Les grans èpoques de l'art, aquelles en què la tasca dels creadors ha arrelat profundament en el sentir dels seus contemporanis, modelant la sensibilitat i conformant l'estil de vida, s'han caracteritzat per una equilibrada fusió de realisme i idealisme. Realisme és la presentació dels objectes naturals tal com l'artista els veu, com creu que són; és un intent d'imitar les coses tal com arriben als sentits. Idealisme és la presentació dels objectes naturals com l'artista els vol veure, com pensa que tendeixen a ser; és un intent d'imitar les coses com la ment les interpreta.
(...)
Avui dia l'equilibri entre idealisme i realisme s'ha trencat a favor d'aquell; l'art no figuratiu és una forma d'idealisme que, com que desdenya la representació, s'aparta de la realitat i esdevé cerebral, nodrit d'imatges interiors, emocions personals, estats d'ànim subjectius.
(...)
L'idealisme pretén prescindir de la necessària interrogació de la naturalesa; el realista vol ignorar que l'art ha de seleccionar i expressar."
Luis Racionero a La Vanguardia del 13.01.17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada