El disseny intel·ligent

Klee 1940

Sembla ser que els humans som fruit de l'atzar i de la necessitat, dels processos de selecció natural. El món funciona així.

Entenc que, vist el resultat aconseguit, algú, des de l'admiració entusiasta per la humanitat, pugui arribar a dir "és com si hi hagués un disseny intel·ligent darrere del procés, que fa que s'arribi a aquest resultat". Dir "és com si hi hagués" és molt diferent d'afirmar "hi ha". L'un és una imatge a posteriori que manifesta una admiració pel que som. L'altra és tractar com a "realitat objectiva" l'existència d'aquest disseny, i per tant d'un dissenyador intel·ligent, que s'identifica amb el Déu creador.

A més, segons com t'ho mires, els humans no som un resultat tan admirable. La dinàmica humana és plena de crueltat, d'injustícia, d'agressivitat, de gelosia, d'egoisme. Llavors el disseny no sembla ja tan intel·ligent, i el dissenyador podria ser qualificat de poc encertat, per no dir coses pitjors.

Potser més val quedar-se en la constatació de l'ambivalència de la condició humana, fantàstica i terrible alhora, i deixar tranquils els inexistents dissenyadors.