La inesgotabilitat de l'art

Rembrandt 1642

Diu Gombrich a la Introducció de The story of art (1950):

"Pel que fa a l'art, mai s'hi acaba d'aprendre. Sempre hi ha coses noves per descobrir. Les grans obres d'art semblen diferents cada cop que se les contempla. Semblen tan inesgotables i imprevisibles com els éssers humans. Es tracta d'un inquiet món propi, amb les seves particulars i estranyes lleis, amb les seves pròpies aventures. Ningú ha de creure que ho sap tot d'ell, perquè ningú ho ha pogut aconseguir. Res de més important que precisament això: per a gaudir d'aquestes obres hem de tenir una ment neta, capaç de percebre qualsevol indici i fer-se ressò de qualsevol harmonia oculta; un esperit capaç d'enlairar-se per damunt de tot, no enterbolit amb paraules altisonants i frases fetes. (...) Parlar amb destresa sobre l'art no és gaire difícil, perquè les paraules que empren els crítics han estat utilitzades en tants sentits que ja han perdut tota precisió. Però mirar un quadre amb ulls nets i aventurar-se en un viatge de descoberta, és una tasca molt més difícil, però també molt més ben recompensada. És difícil precisar quant podem portar amb nosaltres en tornar."