Culte

Bissier 1961

"Worship is not a self-generated activity; it is rather a response to the presence of the holy objectively experienced in our midst. It is not something that can be created or even evoked by us. As in revelation, it is there within its medium to be responded to (and that response is worship), or it is not there at all; hence if it is not there objectively for us, there can be no worship as response to its presence. Consequently, as every liturgist, traditional or experimental, knows, it is impossible to "create a sense of worship" by changing bodily movements, words, lights, or music; nor by merely refashioning our forms of worship can we "make worship real". It may well be important for the possibility of our human response that such changes in liturgy be made. But the prior and more fundamental problem of the presence of the holy is another matter, for neither the repetition of traditional usages nor the adoption of new ones will in itself bring about that presence. All we can do is to free our forms and to increase their relevance so that they can communicate the holy to us. It is God's presence that evoques worship, not our act of worship that brings forth God."

(...)

"By pondering the mistery of the presence of God in our being and living, we may be able to open our minds and ourselves to more special and concentrated forms of awareness of that presence -for worship is the community together celebrating and responding to that presence."


Langdon Gilkey a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:

"El culte no és una activitat auto-generada; és més aviat una resposta a la presència del sagrat experimentat objectivament enmig nostre. No és una cosa que pugui ser creada o ni tan sols evocada per nosaltres. Com a la revelació, és allà en el seu mitjà per a rebre resposta (i aquesta resposta és el culte), o no hi és en absolut; per tant, si no hi és objectivament per a nosaltres, no pot haver culte com a resposta a la seva presència. Per tant, com cada liturgista, tradicional o experimental, sap, és impossible "crear un sentit de culte" canviant moviments corporals, paraules, llums o música; ni tampoc simplement remodelant les nostres formes de culte podem "fer el culte real". Bé pot ser important per al possibilitat de la nostra resposta humana que es facin aquest tipus de canvis en la litúrgia. Però el problema anterior i més fonamental de la presència del sagrat és una altra cosa, perquè ni la repetició dels usos tradicionals, ni l'adopció d'altres de nous, portaran per ells mateixos aquesta presència. Tot el que nosaltres podem fer és alliberar les nostres formes i augmentar la seva rellevància perquè ens puguin comunicar el sagrat. És la presència de Déu el que evoca el culte, no és el nostre acte de culte el que dóna a llum a Déu."

(...)

"En reflexionar sobre el misteri de la presència de Déu en el nostre ésser i el nostre viure, podem ser capaços d'obrir les nostres ments i a nosaltres mateixos a formes més especials i concentrades de consciència d'aquesta presència -ja que el culte és la comunitat reunida celebrant i responent a aquesta presència."