Uns magnífics interrogants sobre art proposats pel gran Xavier Antich per a un Taller d'Humanitat(s) d'ESADE:
Què vol dir mirar una obra d’art? Quines preguntes podem fer-nos, com a espectadors? Què ens diu l’art, i què ens diuen algunes obres, sobre la nostra vida i sobre el món, sobre les nostres inquietuds i problemes? Quines lliçons ètiques, polítiques o estètiques podem extreure de la contemplació d’algunes obres d’art? De quina manera l’art ens ajuda també a pensar, a fer més subtils les nostres observacions i anàlisis, a relacionar aspectes diversos, a trobar analogies i diferències? Per què l’art ens ajuda a créixer interiorment i a aprendre de la complexitat que caracteritza la nostra vida i la relació amb els altres?
Tota obra d’art és sempre una confrontació amb l’exterioritat, amb alguna cosa que ens ve de fora i que no procedeix de nosaltres mateixos. Llegir és escoltar el que diu un altre, i mirar una obra és parar esment a un món (en aquest cas, visual) que no és el nostre. Per això, en cert sentit, contemplar una obra d’art és sempre sortir d’un mateix per atendre el que ve de l’exterior, a través d’imatges. I la qüestió, sempre, és: què ens diuen les imatges? Què ens suggereixen? Per què ens interpel·len? A què ens convoquen a pensar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada