A través del símbol

Bissier 1962

"This is not to say, therefore, that we must first believe or "have faith" in order then to understand and to assent to Christian symbols, nor that what we believe is by faith presented objective, whole and entire to our judgment for its assent and to our reflection for its theological elaboration. Rather my point is that the deep personal experience of an inner self-understanding, illumination, healing, and confidence through these symbols is the experience of assent to their meaningfulness and validity, and so is the experience of the beginnings of faith. For what is happening here is that the transcendent -God- is communicating himself to us in and through these symbols: we are grasped, we respond, and faith is born. Argument is relevant: it opens our minds, directs our attention, informs and structures our experience. Argument can lead our own autonomy in the direction of this opening to the transcendent; it can confirm and reconfirm its place there; and it can hold us in that openness. We are led to these symbols, and we listen through them, not only by means of personal, social, and historical crises and their resolutions, but also by means of argument. But the symbol is finally true for us, and we assent, when through it the transcendent enters our being, grounds, judges, and heals it. God is a meaningful and true object of our thought when he is also the  active subject of our thinking, understanding, and our judgment, and so of our reception of the symbol."

Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:

"Això no vol dir, per tant, que primer hem de creure o "tenir fe" per després entendre i assentir als símbols cristians, ni tampoc que el que creiem és presentat per la fe al nostre judici objectivament, complet i sencer per tal que hi puguem assentir i per a la nostra reflexió de cara a la seva elaboració teològica. Més aviat el meu punt és que la profunda experiència personal d'una auto-comprensió interior, il·luminació, curació i confiança a través d'aquests símbols és l'experiència d'assentiment a la seva significació i validesa, i per tant és l'experiència dels començaments de la fe. Perquè el que passa aquí és que el transcendent -Déu- es comunica a nosaltres en i a través d'aquests símbols: som captats, responem, i neix la fe. L'argumentació és rellevant: obre les nostres ments, dirigeix ​​la nostra atenció, informa i estructura la nostra experiència. L'argumentació pot conduir la nostra pròpia autonomia en la direcció d'aquesta obertura al transcendent; pot confirmar i reconfirmar el seu lloc allà; i ens pot mantenir en aquesta obertura. Som portats a aquests símbols, i escoltem a través d'ells, no només per mitjà de les crisis personals, socials i històriques i les seves resolucions, sinó també per mitjà de l'argumentació. Però el símbol és finalment veritable per a nosaltres, i hi donem el nostre assentiment, quan a través d'ell el transcendent entra en el nostre ésser, el fonamenta, el jutja, i el guareix. Déu és un objecte significatiu i veritable del nostre pensament quan és també el subjecte actiu del nostre pensament, la nostra comprensió i el nostre judici, i per tant de la nostra recepció del símbol."