Horror

El 1874 es va publicar en francès un llibret estrany, Souvenirs d'une cosaque, signat per Robert Franz, pseudònim utilitzat per la comtessa Olga Janina (nascuda el 1845, de naixement Olga Zielinska -Janina era un nom del seu marit- i de la que es diu que no era ni cosaca ni comtessa). L'autora hi descriu la seva infantesa i la seva joventut, que inclou un afer amorós amb el seu mestre de piano, Franz Liszt, cap a 1869-1871, i que segons ella l'acabaria portant a la misèria i a la desesperació. Hi ha qui considera que el que explica són simples fantasies, en bona part amb voluntat de revenja contra Liszt. De tota manera, el text (que podeu veure a https://archive.org/details/souvenirsdunecos00fran; n'hi ha una edició en castellà a la Colección Austral d'Espasa-Calpe amb el títol Los recuerdos de una cosaca) tot i no tenir interès literari és curiós com a testimoni d'exaltació romàntica, i és possible que part del que s'hi explica sigui verídic.

Si l'evoco aquí és perquè en un cert moment, al final de l'apartat 6, dit de passada, l'autora posa en boca de la seva madrastra una frase brutalment significativa d'una manera aristocràtica i deshumanitzada de veure el món, una frase que fa veure l'horror en el que han caigut algunes concepcions de la vida i alguns comportaments. Parlant de la gent del poble, dels desvalguts, se'ls tracta de colla d'éssers menyspreables, "bons tout au plus à être éventrés pour réchauffer les mains des nobles à la chasse avec leurs entrailles fumantes, comme cela s'était passé tant de fois" ("bons com a màxim per ser esventrats per escalfar les mans dels nobles a les caceres amb les seves entranyes fumejants, com havia passat tantes vegades").

Potser és una exageració literària. O potser reflecteix situacions reals que mostren la cara més terrible de la manera de fer d'éssers als que no se'ls podria qualificar d'humans.