Estat i humanitats

Hopper 1960

Parlant del paper de l'Estat en el període 1945-1975, Tony Judt, a El món no se'n surt (2010), diu:

"És interessant fer notar que aquestes dècades es van caracteritzar per una reeixida barreja d'innovació social i conservadurisme cultural. El mateix Keynes ho exemplifica. Home de gustos i educació impecablement elitistes -tot i que curiosament receptiu a noves tendències artístiques- va copsar la importància de posar l'art, el teatre i la literatura d'avantguarda a l'abast del públic més ampli possible a fi que la societat britànica pogués superar les seves divisions paralitzants. La creació del Royal Ballet, de l'Arts Council i d'altres institucions va ser fruit d'iniciatives keynesianes. Es tractava d'innovadores provisions públiques d'art "elevat" sense esmena: com ho va ser en bona mesura la BBC de Lord Reith i la seva autoimposició d'aixecar el nivell popular més que no pas rebaixar-s'hi. Per a Reith o Keynes o per al ministre de Cultura francès André Malraux, no hi havia res de paternalista en aquest enfocament, com no ho era tampoc per als joves estatunidencs que treballaven per a Lyndon Johnson per engegar la Corporation for Public Broadcasting o el National Endowment for the Humanities."