El do de la pietat

Fra Angelico 1436

"Avui volem examinar un do de l'Esperit Sant que sovint és mal entès o considerat d'una manera superficial, i que en canvi toca el cor de la nostra identitat i de la nostra vida cristiana: és el do de la pietat.

Cal deixar clar que aquest do no s'identifica amb tenir compassió per algú, tenir pietat del proïsme, sinó que indica la nostra pertinença a Déu i el nostre profund vincle amb Ell, un vincle que dóna sentit a tota la nostra vida i ens manté units, en comunió amb Ell, fins i tot en els moments més difícils i turmentats.

1. Aquest vincle amb el Senyor no s'ha d'interpretar com un deure o una imposició: és un vincle que ve des de dins. Es tracta, en canvi, d'una relació viscuda amb el cor: és la nostra amistat amb Déu, que ens ha donat Jesús, una amistat que canvia les nostres vides i ens omple d'entusiasme i alegria. Per aquesta raó, el do de la pietat suscita en nosaltres, sobretot, gratitud i lloança. Aquest és, en realitat, el motiu i el sentit més autèntic del nostre culte i de la nostra adoració.

Quan l'Esperit Sant ens fa sentir la presència del Senyor i de tot el seu amor per nosaltres, ens reconforta el cor i ens mou de forma natural a l'oració i la celebració. Pietat, per tant, és sinònim d'autèntic esperit religiós, de confiança filial amb Déu, d'aquella capacitat de resar-li amb amor i senzillesa que caracteritza els humils de cor.

2. Si el do de la pietat ens fa créixer en la relació i en la comunió amb Déu i ens porta a viure com els seus fills, al mateix temps ens ajuda a vessar aquest amor també sobre els altres i a reconèixer-los com a germans. I llavors sí que serem moguts per sentiments de pietat - no de pietisme! -vers qui ens està a prop i vers aquells que trobem cada dia. Per què dic no de pietisme? Perquè alguns pensen que tenir pietat és tancar els ulls, fer cara de estampeta, així oi? i també fingir l'ésser com un sant, oi? No, aquest no és el do de la pietat.

De debò serem capaços de gaudir amb qui està alegre, de plorar amb qui plora, d'estar a prop de qui està sol o angoixat, de corregir a qui està en error, de consolar qui està afligit, d'acollir i socórrer a qui està necessitat. Hi ha una relació, molt, molt estreta entre el do de pietat i la mansuetud. El do de pietat que ens dóna l'Esperit Sant ens fa afables. Ens fa tranquils, pacients, en pau amb Déu, al servei dels altres amb apacibilidad. "

Papa Francesc, catequesi del 4 de juny de 2014

(un bonic exemple de llenguatge simbòlic)