Fraternitat i futur

Van Gogh 1882

"Als nostres dies vivim una estranya experiència que debilita moltíssim la crida a la fraternitat: la pèrdua del futur, bé perquè deixa d'ésser el lloc de trànsit cap a quelcom millor, bé perquè deixa d'ésser el lloc de la responsabilitat solidària amb l'esperança dels pobres.

La dificultat d'elaborar el futur significa, en primer lloc, l'afebliment de la solidaritat. No aconseguim de saber com serem dins de vint anys, el que passarà a Catalunya o si serem més o menys feliços. El futur ja no ens serveix ni com a camí ni com a meta. Ha deixat d'ésser el temps del desig sostingut per les esperances utòpiques i pels moviments messiànics. Aqueix futur ja no està farcit de promeses sinó d'amenaces, no suscita esperances sinó preocupacions i por. Allò que preocupa més en la situació de pobresa desvelat per l'Informe sociològic de Caritas espanyola és "la falta de perspectives de millora i la incertesa que manifesten els pobres. El seu escepticisme i la seua desesperança es manifesten en què el 90 per cent creu que la seva situació continuarà igual o que empitjorarà." Amb la pèrdua del futur es debilita la solidaritat, perquè sense unes metes compartides no hi ha identitats socials; sense propostes de millorament no tenen fonament les apostes llargues, sense un possible futur es moren les afinitats electives. Ara bé, resulta preocupant veure com la dissolució del futur no afecta de la mateixa manera als diferents interessos en joc;  com el seu cost recau sobre aquells grups que o ho esperen tot del futur o ja no tenen present. Si als pobres se'ls afebleix el futur es queden sense allò únic que els pertany."

Joaquim García Roca a "El Déu de la fraternitat", ponència presentada al III Fòrum "Home i evangeli" celebrat a les Llars Mundet de Barcelona els dies 21 i 22 de març de 1987, i publicada al núm. 155-156 de març/abril de 1987 de la revista Foc Nou.