Breuer i Nietzsche

Klimt 1897

"El dia que Nietzsche va plorar", d'Irvin D. Yalom, és un llibre modèlic. No és una novel·la, sinó un assaig novel·lat amb el format d'una bona novel·la històrica. La forma no hi té importància, és el contingut el que compta. I de contingut en té molt. És una bona manera d'accedir, planerament, agradablement, a nocions bàsiques sobre el psicoanàlisi i nocions bàsiques sobre el pensament de Friedrich Nietzsche. Nocions fonamentals i molt ben travades entre elles.

El llibre apropa a dos personatges històrics a través d'una ficció ben construïda. Breuer i Nietzsche mai van coincidir, no es van conèixer. Però l'habilitat de Yalom és fer com si el 1882 s'haguessin trobat i haguessin exercit un impacte profund entre ells. Tots dos surten positivament transformats per la relació, en aconseguir treballar plegats zones fonamentals de la condició humana.

Dos personatges col·laterals de la novel·la són Sigmund Freud, jove deixeble de Breuer en la vida real, i Lou Andreas Salomé, molt rellevant en la vida real de Nietzsche. Freud i Salomé sí que es van tractar en la vida real. I Salomé va ser una persona rellevant en la vida de Rainer Maria Rilke.

Yalom, que va néixer el 1931 i encara és viu, va escriure el llibre el 1992. El títol original és When Nietzsche wept. Llegir-lo és un regal.