La llum de l'univers

Kupka 1912

"Som un punt de llum de l´univers. La llum que hi ha en mi, no és la meva llum, sinó la llum de l´univers.

La punta de llum que hi ha en mi no és la llum del meu cos, sinó que és la llum de l'univers sencer.

La llum de la immensitat del cosmos es posa al servei del meu organisme. Això és la meva ment i això és l'ego.

La llum no és meva, encara que faci servir el meu cervell. La meva llum és la llum de la immensitat del que hi ha, és la llum de l'inabastable cosmos que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum, que és la llum del cosmos immens, és alhora testimoni de l'univers.

Per tant, si miro les coses des de la llum que apunta en mi, que és el testimoni de l'univers, el meu cos és tot l'univers i no sóc aquest cos.

Si, en canvi, la prenc com “la meva llum”, aleshores sóc aquest cos que està en un món i estic subjecte al morir i al néixer."

"La meva llum és la llum de la immensitat,

llum de l'inabastable cosmos

que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum és el meu veritable ésser,

llum testimoni de l'univers;

la meva naturalesa veritable.

Ni sóc el meu ego,

ni sóc el meu cos;

sóc la llum que brilla

als mons immensos;

el seu silenciós testimoni,

des de fràgil talaia:

el meu cos.

Aquesta “llum-univers”, que és “ser-llum”,

és la meva naturalesa original.

Però aquesta meva veritable naturalesa

és “ningú”, perquè és tot.

Perquè sóc “ningú”,

res és altre de mi,

res m'és aliè,

tot és mi mateix.

Amb tot estic unit

amb llaços indissolubles.

La unitat és l'amor."

Marià Corbí a "Silencio desde la mente", p.171 i 172