Des de que érem joves que ens agrada molt aquest musical poema nadalenc del badaloní Joan Argenté, que vàrem descobrir gràcies a l'"Antologia de la poesia catalana (1900-1964)" de Joan Triadú (Editorial Selecta, 1965), un llibre que ens va ajudar molt a estimar la poesia catalana.
Ens plau recordar el poema ara que Argenté ens ha deixat.
Ens plau recordar el poema ara que Argenté ens ha deixat.
"Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.
Veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
Mar enfora l'avaraven,
terra endins avançarà.
Viatgers que habiteu a la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m’agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada