Samurai

Sembla tenir força raó Alexis Racionero quan reivindica la figura del samurai com un arquetip de fortalesa i resiliència per sobreviure en temps de canvi i d'incertesa (veure Saviesa samurai al Magazine de La Vanguardia del 22.09.2024. En aquest article, Racionero evoca una colla de pel·lícules relacionades amb el tema, però no esmenta precisament "Le samouraï" de Jean Pierre Melville, amb Alain Delon (1967); deu ser massa jove o massa poc francòfil...). 

Diu Alexis Racionero que la saviesa samurai pot ser un bon antídot per a molts dels mals de la nostra quotidianitat. És un arquetip que bascula entre el guerrer i el monjo, afirma. "La disciplina samurai se sustenta sobre un codi ètic que ensenya a persistir, sostenir i no caure ni en la queixa ni en aquell personatge tan tòxic que habita en nosaltres anomenat víctima".

Tenir com a referent el samurai, auster, discret, fort, valent, decidit, pot ser una imatge útil a l'hora d'enfocar el nostre estil de vida. Tot i pertànyer a un món llunyà, tot i estar idealitzada, la imatge del samurai pot ser un bon referent, adient per moure's en temps difícils (i quins no ho són?).

De fet, tant la imatge del monjo com la del guerrer ens poden semblar allunyades del nostre món, però això no és ben bé així, i menys si s'apleguen en una única referència com és el cas del samurai. A casa nostra tenim algunes figures que també aplegaven el monjo i el guerrer, com ara els templers i altres ordes, però aquestes figures semblen estar enfosquides per temes de poder, diner i costums difícils d'aclarir; sigui pel que sigui, el cas és que ens les sentim menys properes, curiosament, que el llunyà samurai japonès (curiosament, pel que fa a costums es parla de les possibles relacions homosexuals en l'àmbit templer, com succeïa entre els militars de la Grècia clàssica; però resulta que en l'àmbit dels samurais també hi havia pràctiques d'aquesta mena).

Hi pot haver ressonàncies de la figura del samurai en la imatge del "guerrer espiritual" de les obres de Carlos Castaneda.

El samurai, més o menys idealitzat, està atent a tot i a tota hora; escolta molt més que no parla; sap utilitzar la força (el samurai és un guerrer), però ho fa quan no hi ha cap més remei. És auster, però no deixat (va net i ben vestit); s'estima més caminar que córrer; s'interessa per la gent sense interferir en les seves vides (el samurai és un servidor). És culte, però no en fa exhibició; per a ell, l'ordre és important; manté la serenitat en tot moment.

El samurai japonès es regeix per set principis: rectitud, coratge, benevolència, respecte, honestedat, honor i lleialtat.

Un "samurai idealitzat i actualitzat" podria ser, doncs, una eina útil per a nosaltres.