Valors i corrupció

Rothko 1970

És ben sabut que destruir és més fàcil que construir. Construir un sistema de valors en les persones és més difícil que no fer-ho. Per construir un sistema de valors personal cal la confluència de la influència dels pares, de l'escola, de la colla d'amics (molt important, el famós peer group dels sociòlegs), dels mitjans de comunicació i del context social general, de les ideologies amb més vigor i influència.

Els sistemes de valors són fràgils. Una circumstància vital desafortunada (per exemple, prendre una mala decisió en un moment crític) o males influències els poden desmuntar amb gran facilitat. Un cop desmuntat el sistema de valors de referència de la persona, no és senzill reconstruir-lo; el que passa més sovint és que la persona s'adapta a viure una vida amb un sistema de valors pobre o feble, cosa que no ajuda a viure una vida digna i plena. Això porta a la tendència a l'evasió, a l'oblit, a la superficialitat, que genera persones amb poca consistència, sense exemplaritat.

La bondat és un valor especialment fràgil. Ser bona persona costa, i la que ho és està sotmesa a moltes pressions per deixar de ser-ho. Sovint la defensa de la bondat comporta una certa marginació social, un desprestigi, i no renunciar-hi demana una certa dosi d'heroisme, de fortalesa, de força de voluntat.

Un dels grans enemics de la bondat i dels sistemes de valors en general és la corrupció. La capacitat de seducció dels diners, de la influència, dels plaers materials és molt alta, i molta gent cau a les seves xarxes. Un cop a dins, és difícil sortir-ne, tornar enrere; ja t'has embolicat, i les pressions són molt fortes. A més, la corrupció es pot donar a nivells molt diversos, i sovint l'estar embolicat amb petites corrupcions comporta deixar de ser crític amb corrupcions de més alt nivell. ¿Per què no hi ha una resposta social més contundent a la corrupció política, per exemple (tan ben descrita per Rodrigo Sorogoyen a la pel·lícula "El reino", 2018; es troba a Prime)? Doncs en part per desconeixement, en part per la seva difusió per tot l'espectre polític (tot i que alguna excepció hi deu haver) i en part per una difusa "comprensió" o tolerància social derivada de l'extensió de les petites corrupteles a molts nivells. La corrupció degrada les societats, i no és encertat considerar que tota societat ha de tolerar determinats nivells de corrupció per poder anar tirant, que certs nivells de corrupció són inevitables, que de corrupció sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà (una excusa fàcil i desmobilitzadora, que porta a la indiferència i a la inacció).

Un altre gran enemic de la bondat és l'impuls a la crueltat envers els altres que es dóna fins i tot entre infants i adolescents (i del que deriva l'actualment anomenat bullying). És una pulsió negativa espontània que només es pot controlar amb la construcció, defensa i prestigi d'un bon sistema de valors. I és possible que actualment en la nostra difusa mentalitat col·lectiva la crueltat cotitzi més que la bondat, en un temps marcat per un cert menysteniment del món dels valors.

Seria massa fàcil dir que la violència sexual, l'abús dels infants, l'assetjament escolar i la corrupció política (per parlar de quatre qüestions d'actualitat) són conseqüència d'aquest difús afebliment dels sistemes de valors; podria semblar moralisme inútil. Segur que hi ha altres factors que també hi influeixen. Però seria un error ignorar el pes d'aquest afebliment dels sistemes de valors, per molt que la dificultat de construir-los porti de vegades a deixar de banda aquest factor a l'hora de trobar remei a situacions problemàtiques com les que vivim. Un remei que sovint no arriba.

Un darrer apunt impopular. Hi ha qui vincula la construcció del sistema de valors a la dimensió religiosa o espiritual. Personalment, crec que es pot construir un bon sistema de valors sense necessitat de referència a la religió. Però també crec que la religió ben entesa té una influència positiva en la construcció de bons sistemes de valors; no és imprescindible, però pot ajudar. I l'actual ignorància social respecte al fet religiós, l'altíssima secularització de les nostres societats occidentals, i especialment de la societat catalana, fa que el fet religiós no pugui jugar una influència positiva a l'hora de vigoritzar l'entramat moral dels ciutadans i de millorar els nivells de correcció i transparència dels comportaments socials.

Costa de veure com ens en sortirem, com podrem invertir les tendències i avançar cap a societats més moralment consistents, menys afeblides per les corrupcions de tota mena. La reacció hauria de venir alhora de les famílies, de les escoles, dels mitjans de comunicació, de les estructures socials, dels governs. Però això no serà possible si a tots aquests nivells no hi tenen prou incidència persones colpides per la magnitud del problema i capaces d'enfortir i projectar el seu propi sistema de valors. I, com dèiem abans, això demana una clara consciència del problema, força de voluntat, iniciativa en l'acció i una certa dosi d'heroisme, de testimoniatge contracorrent, d'impopularitat. Però no ens podem resignar a una societat pobre en valors que mira de dissimular davant de les tràgiques conseqüències que això té en determinats moments (suïcidis, violacions, accidents, etc.).