La muntanya

Cézanne 1895

Hi ha qui diu que les muntanyes són el tret terrenal que aspira al cel amb la més gran perfecció. És bonic. Està bé aquesta manera de veure les muntanyes: com si volguessin enlairar-se, anar amunt, com si volguessin tocar el cel, com si aspiressin a entrar en contacte amb el cel, com si apuntessin al cel, com si ens portessin cap al cel...

És una imatge inspiradora, que ens parla de la nostra pròpia aspiració a enlairar-nos, a tocar el cel, a anar més enllà de nosaltres mateixos.

Quan veiem les muntanyes així, fem d'elles un símbol, fem d'elles quelcom que ens parla d'alguna cosa que no és la muntanya i que ressona en nosaltres. Aquesta manera de veure-les ens ajuda a visualitzar una aspiració nostra, o ens suscita aquesta aspiració, que són dues de les funcions del símbol.

La muntanya, certament, no aspira a res. Ella és allí, immòbil, fruit dels plegaments de l'escorça sòlida de la terra. Però nosaltres la podem transformar en símbol, podem fer d'ella alguna cosa diferent del simple ser muntanya, la podem fer parlar, la podem convertir en una eina per a nosaltres, en quelcom que ens parla de coses que no són la muntanya.

Aquest és el procés dels humans amb els símbols. Fer parlar coses més enllà del que elles són. Per tant, crear símbols. De vegades amb una base material, com en el cas de la muntanya. De vegades amb base en una creació humana, com ara una obra d'art; és el cas de les icones, però no només de les icones. De vegades amb una altra creació humana, com és una noció, un concepte, una idea.

En aquest darrer grup s'hi troba el símbol més potent, Déu. El símbol elaborat sobre el concepte humà de Déu. El concepte no és Déu. El concepte de Déu és un concepte de creació humana que els humans fem servir com a símbol, i que resulta ser un símbol d'altíssima potència, de manera que podem acabar dient que el símbol fet amb el concepte de Déu ens porta, ens obre, ens posa en contacte amb Déu.

La muntanya és un fet físic i un símbol; Déu és un concepte i un símbol. Si hi ha una "tercera realitat" de Déu no ho podem saber (el mateix concepte de Déu així ho recull; Déu és inefable, incognoscible. Déu seria una entitat extracòsmica, "sobrenatural", fora de l'espai i el temps, i els humans només podem conèixer les realitats còsmiques, no ens podem situar fora de l'espai i el temps, no podem veure el cosmos "des de fora", no podem saber si hi ha un "fora" de l'espai i el temps, un "out of the box" com de vegades es diu). El que tenim a la nostra disposició són el concepte de Déu i aquest concepte transformat, convertit per nosaltres en símbol, com ho fem amb la muntanya.