El sector públic

Ibarrola

El sector públic no gaudeix de la bona reputació que hauria de tenir. L'àmbit polític, tampoc. Es critica molt l’actuació dels representants polítics i de les institucions públiques. Aquestes institucions són sovint percebudes com a distants, ineficients, poc transparents, poc sensibles al bé comú. Presenten dèficits en els processos de tria de personal, en les funcions de gestió (incompetència, solapaments, sobrerregulació, burocratització, incompliments, rigidesa...) i en l'avaluació de resultats. En part, això deriva del paper dels partits polítics en la designació dels càrrecs directius del sector públic, considerat com un espai de col·locació dels seus quadres polítics, de repartiment de càrrecs. Els casos de corrupció han acabat de disminuir la seva credibilitat. 

Davant d'això es poden fer moltes propostes regeneradores, però és molt difícil anar més enllà del wishful thinking. Per part dels que ja som grans hi ha molta frustració acumulada per anys i anys de demanar millores en el sector públic sense cap progrés real, fins i tot amb un possible increment del nivell de degradació. No es veu gens clar d'on podria sorgir una dinàmica real, operativa, de regeneració del sector públic i de l'àmbit polític. No és bo ser pessimistes, però si no es veuen indicis de millorament cal manifestar-ho. Fan falta noves propostes viables i gent capaç d'impulsar-les.