De les “Instruccions al grup”, capítol 11:
"Quan els estudiants d'avui dia fracassen a l'hora de progressar, quin és el seu punt feble? El punt feble rau en el fet que no tenen fe en si mateixos. Si no teniu fe en vosaltres mateixos, estareu sempre preocupats, intentant controlar l'entorn, i us veureu dirigits i confosos per qualsevol entorn en el que estigueu, sense poder moure-us lliurement. Però si poguéssiu aturar aquesta ment que corre sense parar buscant alguna cosa, no serieu diferents dels budes i dels patriarques. Voleu saber qui són els budes i els patriarques? No són diferents a vosaltres, la gent que tinc davant meu escoltant aquestes xerrades sobre el Camí."
"Els deixebles no tenen fe en si mateixos, de manera que corren buscant alguna cosa fora d'ells. Però, fins i tot si troben alguna cosa, només seran paraules i frases, aparences vanes. Mai aconseguiran el pensament viu dels patriarques. "
"Seguidors del Camí, tal com jo ho veig, no diferim del Buddha Shakyamuni. En totes les vostres activitats, què us falta? La meravellosa llum de les sis facultats no ha deixat de brillar ni un instant. Si només poguéssiu veure-ho d'aquesta manera, serieu el tipus de persona que no té res més que fer la resta dels seus dies."
"Si desitgeu no diferir dels buddhes i patriarques, no busqueu mai res fora de vosaltres. La llum neta i pura d'un instant de la vostra ment és el cos-essència de Buddha en vosaltres. La llum indiferenciada d'un instant de la vostra ment és el cos de beatitud de Buddha en vosaltres. La llum indiscriminada d'un instant de la vostra ment és el cos de transformació de Buddha en vosaltres.
Quan arribi el moment, vestiu-vos. Si voleu caminar, camineu. Si voleu seure, asseieu-vos. Però en cap moment utilitzeu la vostra ment per buscar la buddheitat.
Seguidors, el temps és or. Correu sense descans per les cunetes, estudiant el Ch'an, estudiant el Camí, aferrant-vos a les paraules i a les frases, buscant a Buddha, buscant els patriarques, buscant un bon amic, especulant, planejant. Però no us equivoqueu. Seguidors del Camí, teniu un pare i una mare. Què més voleu? Atureu-vos i mireu-vos a vosaltres mateixos. Un ancià va explicar que Yajnadatta creia que havia perdut el cap i es va posar a buscar-lo, però un cop va aturar la ment cercadora, va trobar que tot estava bé.
Seguidors, actueu de forma corrent, no us doneu cap aire especial. Hi ha una colla de seguidors calbs que no saben distingir el bo del dolent, però que pretenen veure déus i dimonis, assenyalen a l'est, assenyalen a l'oest; els agrada parlar del bon temps i de la pluja. [...] Els homes i dones de bona família es veuen embolicats per aquesta colla de guineus salvatges i acaben totalment confosos. Cecs i idiotes. Arribarà el dia en què hagin de pagar per tot el menjar que s'ha desaprofitat amb ells!"
Del capítol 13:
"El Mestre va donar instruccions al grup, dient: "Seguidors del Camí, el Dharma dels buddhes no exigeix cap tasca especial. Simplement actueu de manera ordinària, sense mirar de fer res en particular. Feu les vostres necessitats, vestiu-vos, mengeu el vostre arròs, i si us canseu, jaieu. Els idiotes poden riure de mi, però els savis m'entenen."
"Un ancià va dir: 'Els que intenten fer alguna cosa sobre el que és a fora, són rucs.' Si, sigueu on sigueu, adopteu el paper d'amfitrió, sigui quin sigui el lloc, serà un lloc real. Llavors, siguin quines siguin les circumstàncies que us envoltin, aquestes mai us podran dominar."
Del capítol 14:
"Seguidors del Camí, aquesta solitària llum que tinc davant els meus ulls en aquest moment, aquesta persona que simplement m'escolta, aquesta persona no es veu obstaculitzada en cap punt, sinó que impregna les deu direccions; lliure d'actuar al seu aire en el triple món. Sense importar l'entorn amb el qual es trobi, amb les seves peculiaritats i diferències, no podrà ser dominat ni forçat. En un instant s'introdueix en l'àmbit del Dharma. Si es troba amb un buddha, predica el buddha, si es troba amb un patriarca, predica el patriarca, si es troba amb un arhat, predica l'arhat, si es troba amb un esperit famolenc, predica l'esperit famolenc. Va per tot arreu, vagant per moltes terres, ensenyant i convertint els éssers sensibles, però mai se separa d'aquest únic pensament. Per a ell tot lloc està net i pur, la seva llum travessa les deu direccions, els deu mil fenòmens són una sola talitat.
Si podeu despertar a aquest recolzar-se en res, no hi haurà buddha al què aferrar-se. Si podeu veure les coses d'aquesta manera, aquesta serà una comprensió correcta i veritable."
Del capítol 17:
"El Mestre va instruir a el grup, dient: "Aquells que estudien actualment el Camí han de tenir fe en si mateixos i no buscar res a l'exterior. Si no és així, es veuran atrapats en entorns banals i insignificants i ni tan sols podran distingir el tort del que és recte.
Hi patriarques i hi ha buddhes, però només es tracta de coses que apareixen en els ensenyaments de les escriptures. Algú arriba amb una frase que ha recollit, la treu a la superfície d'una manera a mitges clara, a mitges fosca, i comenceu a tenir dubtes, mireu al cel, mireu a la terra, correu a la recerca d'algú, entrant en un gran tràfec. Si voleu ser seguidors de primer ordre, no passeu el temps parlant del governador o dels rebels, parlant sobre el just i l'injust, parlant d'assumptes de diners o de sexe, passant els dies xafardejant.
Però quan veig a una persona que ha après a dominar l'entorn, sé que aquí hi ha el significat secret dels buddhes. Estigueu on estigueu, feu d'amfitrió, i qualsevol lloc en què estigueu serà veritable.
Apreneu a aturar els pensaments i no busqueu mai res fora de vosaltres mateixos. Quan apareix un objecte, il·lumineu-lo amb la vostra llum. Tingueu simplement fe en el que està operant en vosaltres en aquest instant. Fora d'això, res existeix."
Del capítol 18:
"Seguidors del Camí, heu sentit dir per tot arreu que hi ha un Camí a practicar, un Dharma per il·luminar-se. Podeu dir-me quin tipus de Dharma hi ha per il·luminar-se, quin Camí cal practicar? En les vostres actuals activitats, què és el que us falta? Què és el que ha d'arreglar la pràctica?
Un antic va dir: 'La ment de cada dia és El Camí.'"
Lin Xi al Lin-Xi Lu, edició de Burton Watson, publicada per La Liebre de Marzo
Una altra versió d'alguns dels fragments de Lin Xi:
"Per què surto aquí a parlar? Perquè vosaltres, entusiastes del Camí, aneu trotant d'un costat a un altre, buscant la Veritat, incapaços d'aturar-vos (...) Quan veieu les coses com jo les veig, us asseureu sobre els caps dels Buddhes, els més grans Bodhisattvas s'arrossegaran com a lacais, els Sants i Il·luminats faran tanta pudor com la brutícia d'una latrina i bodhi i nirvana seran com pals per lligar rucs.
Calbs, què aneu buscant? Per totes bandes aneu dient que el Camí s'ha de practicar i posar-se a prova... No sigueu totxos! Si hi ha algú que pugui practicar una mica, el que aquest practica no és si no l'acumulació de karma per diverses reencarnacions. Parleu de disciplinar a la perfecció els sis sentits, però això no és més que crear karma, els Buddhes i Patriarques no són tan superficials! (...) Cercar el Dharma és crear karma, estudiar els sutres i comentaris és crear karma, buscar al Buddha... tot això no és més que crear karma i més karma, que us portarà directament de cap als Inferns!
Molt al contrari, els antics vivien la vida amb enorme despreocupació, actuant apropiadament en funció de cada circumstància particular, segons aquesta sorgís i segons vingués al cas (sense directrius ni idees preconcebudes) (...) No hi ha lloc en el buddhisme per l'esforç, simplement sigueu vosaltres mateixos, sense afegir res especial. Feu caca, renteu-vos el cul, poseu-vos la roba i mengeu el vostre menjar. Quan estigueu cansats, aneu a jeure. Els ignorants es burlaran d'això, però els savis ho comprendran.
Quan sigui hora de vestir-se, posa't la roba, quan hagis de caminar, camina, quan hagis de seure, seu. No alberguis ni un sol pensament en la teva ment respecte a cercar la buddheitat. Un antic savi va dir: "Si un busca al Buddha, un perd al Buddha" (...) A l'anar d'un lloc a un altre, si a cada lloc el consideres com la teva pròpia llar, això serà autènticament així, doncs la veritat és que, davant de qualsevol circumstància que sorgeixi, un mai ha d'intentar canviar-la (o manipular-la). D'aquesta manera, les teves accions i sentiments habituals, que normalment creen karma suficient per als Cinc Inferns, es transformaran per si sols en el Gran Oceà de l'Alliberament.
Voleu saber a qui s'assemblaven els grans mestres? No tenien res que no tingueu vosaltres. Si intuïu això, no hi ha diferència entre vosaltres i aquests vells mestres. Si voleu assemblar-vos a ells, deixeu de mirar cap a fora. Sigueu vosaltres mateixos (...) Tots tenim la naturalesa búddhica; el problema és que vosaltres no teniu fe, no creieu prou, no teniu de llibertat i independència, us perdeu en una persecució constant de coses alienes i l'única cosa que aconseguiu és un mer coneixement literari (intel·lectual, teòric) que s'allunya completament del camí de la vida (...) quan deixeu de córrer darrere de les coses externes, llavors és quan us assemblareu als vells mestres. Si al contrari seguiu corrent darrera d'elles amb aferrament, renaixereu del ventre d'una burra o d'una vaca.
No cometeu el greu error de buscar convulsivament al vostre voltant en comptes de buscar en el vostre interior. Us equivoqueu de ple en tractar de dominar el Zen, de dominar el Dharma, d'aprendre paraules o frases, d'anar a la recerca del Buddha; limiteu-vos a mirar dins de vosaltres mateixos. El Buddha va relatar la història de Yajnadata, el qual, pensant haver perdut el seu cap, corria desesperadament darrere d'ell; en el moment en què es va adonar que mai l'havia perdut, va trobar la pau. No sigueu entremaliats, atureu per fi les vostres histèriques correries.
Calbs, alguns de vosaltres, necis i antiquats, esteu completament perduts. Contínuament esteu reconeixent i anomenant tota mena de coses, veieu esperits i fantasmes, mireu en aquesta direcció i en l'altra, dieu: "això és bon temps, això és mal temps", discriminant sense parar aquí i allà. Pobres adeptes cecs! Si seguiu així, és ben segur que algun dia haureu de comparèixer davant el mateix Rei de la Mort, que us demanarà que pagueu els vostres deutes empassant boles de ferro roent.
Reverends Senyors, tots els mestres van tenir la seva manera d'ajudar els altres; respecte al meu mètode, consisteix en treure els altres del seu terrible engany: sapigueu que no sou amos de vosaltres mateixos, i que això és degut a que esteu contínuament perseguint coses externes (...) Els erudits diuen: "El Triple Cos és la realitat última de les coses"; no obstant això, segons la meva intuïció, el que a mi em sembla és que això del Triple Cos no són més que paraules, meres paraules i res més que paraules (...) Amics, no busqueu res a la paraula escrita, els esforços mentals us esgotaran i no aconseguireu cap cosa; tal com ho veig, en realitat no cal cap cosa en especial: poseu-vos la vostra roba, mengeu-vos el vostre arròs i deixeu passar el temps, tranquil·lament, sense fer res (deixant esdevenir).
Quan un fa per conrear el Camí, llavors el Camí no pot fluir, i per tot arreu comencen a sorgir condicions nocives i pernicioses, competint per veure quina d'elles resulta més perjudicial. Ara bé, quan, per contra, apareix l'espasa de Prajna [la saviesa-més-enllà-de-l'intel·lecte o saviesa intuïtiva], llavors no en queda res, ja que no hi ha ja cap cosa que pugui quedar dreta."
Lin-Xi, ha estat una de les maneres de transliterar el nom d'un dels mestres i referents més importants del buddhisme Zen, considerat fundador de l'escola Rinzai i que també es coneix com a Linji Yixuan
Iconoclasta, irreverent o original són alguns dels qualificatius que se li poden assignar a aquest gran mestre que va viure a la Xina durant el segle IX, deixeble de Huangbo que va fer dels crits i cops un mètode per remoure les barreres cap a la il·luminació.
Encara que va ser un profund coneixedor dels sutres, també va ser un crític ferotge de la repetició i aprenentatge memorístics dels textos com a via buddhista.
Una de les seves frases més polèmiques fora de context recollides en el Linji-Yulu o Rinzai-Roku, és la que diu «si trobes a un buddha, mata el buddha» i recull l'essència de la seva posició pel que fa a la pretensió d'arribar a la budeitat per la via de la identificació amb els suposats atributs i trets del que ha de ser un buddhista.
Com molts altres grans mestres, apel·lava a la trobada de la budeitat en el nostre interior, a la rectificació de la nostra posició en la vida i el món i no en l'aprenentatge de textos i respecte formal de normes i preceptes.
(Mario Rodríguez)
Lin-Xi és considerat un dels més importants personatges de la història del Buddhisme Zen. Va rebre, a través d'Huang-po, tota la saviesa i ensenyaments dels més grans mestres de l'època, en llinatge directe des del Patriarca Hui-neng. La doctrina enunciada a l'Índia pel Buddha Sakyamuni havia estat reformulada d'una manera inconfusiblemente xinesa (pràctica, directa, en gran mesura taoista) i el Ch'an es trobava en el punt més àlgid de la seva història.
Lin-Xi va ser el fundador de la primera de de les cinc escoles (o Cinc Cases) tradicionals del zen a la Xina, escola que porta el seu nom i que durant els següents segles no va ser només la més influent dins del Ch'an sinó també la de més vitalitat dins de l'àmbit de tot el buddhisme xinès en general, arribant a absorbir amb el temps a totes les altres línies del buddhisme Zen (amb l'única excepció de la Soto, que va sobreviure amb independència com a escola nipona en refundar-se al Japó al segle XIII).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada