Panikkar i el perdó

Bissier 1960

"Qui és capaç de perdonar experimenta que no ho fa en virtut d'un sil·logisme ni pel raonament de sentit comú que sense perdó ens fem mal a nosaltres mateixos i també a l'altre. L'acte de perdó escapa a l'imperi de la voluntat. Jo podré no exigir satisfacció, renunciar a castigar, no voler mal a qui m'ha ofès i fins i tot intentar oblidar-lo. Però no puc perdonar en virtut d'un acte de voluntat. Aquesta no m'obeeix. Cal alguna cosa més: l'Esperit Sant, una força que em ve donada, quelcom que no prové del meu ego i que m'allibera tant com allibera el "pecador". Només Déu pot perdonar, reconeixien ja els jueus.

Repetim que el perdó no és la reconciliació mútua, no és un pacte de no-agressió o de renúncia a la venjança (o a la satisfacció). L'experiència del perdó pertany a un altre gènere. En primer lloc, sentim la nostra impotència. De vegades voldríem perdonar, però no podem. No tornarem el mal pel mal ni ens venjarem, però perdonar pertany a un nivell ontològic diferent. S'experimenta com una gràcia, com un acte del qual ens sentíem incapaços i que un bon dia esdevé possible.

(...)

Qui ha estat capaç de perdonar ha trobat Déu, certament.

L'experiència del perdó trenca tots els nostres esquemes, tant de la intel·ligència com de la voluntat. La intel·ligència no pot desconèixer que m'han fet un mal irreparable -han torturat la meva filla fins a la mort. La voluntat no pot no voler que es faci "justícia" i se saldi el deute. I si perdono no és perquè crec en la seva utilitat - ¿qui sap si l'escarment no és saludable? - o perquè vull perdonar - per ser bo i fer mèrits -, sinó que ho faig de manera espontània i lliure - quan de veres perdono.

Algú o alguna cosa des del més profund de mi mateix m'ha donat la força - in-spirat - per perdonar. L'Esperit (diví) ha actuat en i per mi."

Raimon Panikkar a "Espiritualitat, el camí de la vida", Opera Omnia vol. I, tom 2, pp. 85-86, Fragmenta Editorial (2012)