Wilber

Morris Louis 1960

Aquest agost he llegit Les religions de demà, un text de maduresa de Ken Wilber escrit el 2015 i publicat el 2017. Es tracta d'una tesi doctoral amb ganes de ser un best seller, amb la qual cosa aconsegueix no ser ni una cosa ni l'altra. I de tant en tant hi ha algunes apassionades pàgines de brillant élan místic o profètic. El text no està prou editat, i les repeticions hi sovintegen; és un text llarg, i no és que sigui molt complicat, però la lectura es fa feixuga.

Això no vol dir que no sigui un text valuós, que sintetitza moltes de les línies treballades per Wilber en una mena de conjunt de gran abast que ell anomena "metateoria integral". És un bon text de referència i de confrontació, útil tant per allò que hi comparteixes com per les possibles desavinences.

Wilber és optimista i més aviat s'apunta als que veuen tot el desplegament de l'univers com una dinàmica amb un propòsit, moguda per una intel·ligència preexistent al big bang. Altres més aviat veiem el propòsit com una creació humana, i la dinàmica còsmica més aviat com una fascinant conseqüència de la combinació d'atzar i necessitat (com deia en Monod), o bé, amb altres paraules, com el resultat d'un conjunt de creacions de complexitat amb durada definida en un context de refredament global que acaba engolint-les també a elles (la impermanència de tota complexitat, per meravellosa que sigui; i val a dir que la vida a la Terra i els humans són magnífiques complexitats).

Potser comentarem a l'Aglaia alguns aspectes de les aportacions de Wilber en aquest llibre, però si més no volem deixar constància de la seva condició d'interlocutor ben vàlid. Wilber té ara setanta anys, ha escrit un munt de llibres (molts dels quals traduïts al castellà per Kairós, amb una fidelitat lloable) i probablement n'escriurà uns quants més...