dijous, 1 d’agost del 2019

Shakespeare: El sonet 114




Sonnet 114


"Or whether doth my mind, being crowned with you,
Drink up the monarch's plague, this flattery?
Or whether shall I say, mine eye saith true,
And that your love taught it this alchemy,

To make of monsters and things indigest
Such cherubins as your sweet self resemble,
Creating every bad a perfect best,
As fast as objects to his beams assemble?

O! 'tis the first, 'tis flattery in my seeing,
And my great mind most kingly drinks it up:
Mine eye well knows what with his gust is 'greeing, 
And to his palate doth prepare the cup:

   If it be poisoned, 'tis the lesser sin
   That mine eye loves it and doth first begin."



Shakespeare, Sonet CXIV 



Versió catalana de Joan Triadú, publicada al núm. 8 de la revista Vida nova de Montpeller l'estiu de 1956:


"És que el meu pensament, tot coronat de vós,
s'ha begut, com els reis, la plaga llagotera?
O hauré de dir, potser, que no veig res dubtós
sinó l'alquímia, un art del vostre amor senyera,

que els monstres converteix, com tota cosa infecta,
en querubins, semblants a la vostra dolçor,
i d'allò que és dolent en crea un bé perfecte,
quan s'acosta i ho veu amb la seva ardentor?

No! És allò primer: adulo amb la mirada
i se la beu la ment, gran i amb trast de regnar.
Els meus ulls saben prou de què el seu gust s'agrada
i llur copa és al punt per al seu paladar.

Que contingui verí a lleu pecat abasta,
que el meu esguard d'amor, ell el primer, la tasta."