Zenit físic

Random Hearts (1999) va ser la penúltima pel·lícula de Sydney Pollack, un dels directors que han acompanyat la nostra generació. La protagonista l'encarna Kristin Scott Thomas, la qual mostra en aquesta obra el seu rostre més encantador. L'actriu tenia 39 anys, i sigui per l'habilitat, delicadesa o admiració del director i del fotògraf, sigui perquè ella estava en un moment personal de plenitud, és una delícia anar contemplant les seves expressions, mostrades amb una enorme sensibilitat per una càmera ben portada.

Passa una cosa semblant amb Elsa Martinelli a Hatari! de Howard Hawks (1962), amb Shirley McLaine a Irma la Douce de Billy Wilder (1963), amb Catherine Deneuve a Les parapluies de Cherbourg de Jacques Demy (1964), amb Audrey Hepburn a My Fair Lady de George Cukor (1964), amb Stefania Sandrelli a Sedotta e abbandonata de Pietro Germi (1964), amb Anouk Aimée a Un homme et une femme de Claude Lelouch (1966), amb Jane Fonda a Klute d'Alan J. Pakula (1971), amb Victoria Abril a Rio abajo de José Luís Borau (1984), amb Verónica Forqué a Qué he hecho yo para merecer esto de Pedro Almodóvar (1984), amb Julia Roberts a Pretty woman de Garry Marshall (1990), amb Jamie Lee Curtis a Blue Steel de Kathryn Bigelow (1990), amb Meryl Streep a The Bridges of Madison County de Clint Eastwood (1995), amb Maribel Verdú a La buena estrella de Ricardo Franco (1997), amb Laura Fraser a Left Luggage de Jeroen Krabbé (1998), amb Aitana Sánchez-Gijón a Celos de Vicente Aranda (1999), amb Diane Lane a A walk on the moon de Tony Goldwyn (1999), amb Nichole Kidman a Eyes wide shut de Stanley Kubrick (1999), amb Leonor Walting a Son de Mar de Bigas Luna (2001), amb Gwyneth Paltrow a Proof de John Madden (2005), amb Diane Krüger a Copying Beethoven d'Agnieszka Holland (2006), amb Kate Winslet a The Reader de Stephen Daldry (2008), amb Ingrid García Johnsson a Hermosa juventud de Jaime Rosales (2014), amb Bárbara Lennie a María (y los demás) de Nely Reguera (2016) i a Petra de Jaime Rosales (2108), amb Maripier Morin a La chute de l'Empire américain de Denys Arcand (2018), amb Margaret Qualley a Once upon a time in Hollywood de Quentin Tarantino (2019). Es tracta de màgiques conjuncions que permeten contemplar la versió més bella i delicada del rostre i el cos d'una actriu.

Potser cadascú té un moment així en la seva vida, un moment de serena plenitud on assolim el màxim de nosaltres mateixos, on som el millor que podem ser. Pot ser un moment més curt o més llarg, pot ser en qualsevol etapa de la nostra vida. No és quelcom al que s'hagi d'aspirar, però si passa, és bonic prendre'n consciència i continuar, perquè també la plenitud és fugaç, impermanent.