 |
| Picasso 1938 |
"Existeix una afinitat natural entre ordre i bondat. No és usual acusar a la gent de "conducta ordenada". Indubtablement existeixen límits per a l'excel·lència del simple ordre. Pot ser excessiu. Però no hi pot haver excel·lència si no és sobre les bases de l'ordre. El mer desordre resulta una consecució nul·la."
"És natural associar la claredat i l'ordre amb la consecució del bé; i associar la vaguetat i el desordre amb el mal. Per exemple, en descriure un testimoni, la frase "la seva ment és clara i ordenada" es prendria com un elogi; mentre que la frase "la seva ment és vaga i desordenada" es llegiria com una condemna. La raó d'aquest judici es basa en el fet que la claredat i l'ordre capaciten al posseïdor per enfrontar-se amb situacions previsibles. Són fonaments necessaris per al manteniment de les situacions socials existents. I tot i això no són suficients. És necessària la transcendència de la mera claredat i ordre per enfrontar-se amb l'imprevisible, per al progrés, per a l'estímul. La vida degenera quan es tanca en les presons de la mera conformitat. És essencial un poder d'incorporació dels elements vagues i desordenats de l'experiència per al progrés en la novetat."
"Sempre hi ha formes d'ordre parcialment dominants i parcialment frustrades. L'ordre mai és complet, la frustració mai és completa. Hi ha transició dins de l'ordre dominant, i hi ha transició a les noves formes d'ordre dominant. Aquesta transició és una frustració de l'ordre dominant que preval. I tot i així és la realització d'aquesta novetat brillant que treu a la llum l'excitació de la vida.
L'essència de la vida és estar basada sobre les frustracions de l'ordre establert. L'univers es nega a la mortífera influència de la completa conformitat. I tot i això en el seu refús passa cap al nou ordre com a requisit primari per a l'experiència important. Hem d'explicar la tendència cap a formes d'ordre, i la tendència a la novetat de l'ordre, i la mesura de l'èxit, i la mesura del fracàs. Si prescindim d'una comprensió, ni que sigui lleugera, d'aquestes característiques del procés històric, no experimentem la racionalitat de l'experiència."
"És natural associar la claredat i l'ordre amb la consecució del bé; i associar la vaguetat i el desordre amb el mal. Per exemple, en descriure un testimoni, la frase "la seva ment és clara i ordenada" es prendria com un elogi; mentre que la frase "la seva ment és vaga i desordenada" es llegiria com una condemna. La raó d'aquest judici es basa en el fet que la claredat i l'ordre capaciten al posseïdor per enfrontar-se amb situacions previsibles. Són fonaments necessaris per al manteniment de les situacions socials existents. I tot i això no són suficients. És necessària la transcendència de la mera claredat i ordre per enfrontar-se amb l'imprevisible, per al progrés, per a l'estímul. La vida degenera quan es tanca en les presons de la mera conformitat. És essencial un poder d'incorporació dels elements vagues i desordenats de l'experiència per al progrés en la novetat."
"Sempre hi ha formes d'ordre parcialment dominants i parcialment frustrades. L'ordre mai és complet, la frustració mai és completa. Hi ha transició dins de l'ordre dominant, i hi ha transició a les noves formes d'ordre dominant. Aquesta transició és una frustració de l'ordre dominant que preval. I tot i així és la realització d'aquesta novetat brillant que treu a la llum l'excitació de la vida.
L'essència de la vida és estar basada sobre les frustracions de l'ordre establert. L'univers es nega a la mortífera influència de la completa conformitat. I tot i això en el seu refús passa cap al nou ordre com a requisit primari per a l'experiència important. Hem d'explicar la tendència cap a formes d'ordre, i la tendència a la novetat de l'ordre, i la mesura de l'èxit, i la mesura del fracàs. Si prescindim d'una comprensió, ni que sigui lleugera, d'aquestes característiques del procés històric, no experimentem la racionalitat de l'experiència."
Alfred North Whitehead a Modes of Thought (1938)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada