Grosz 1917 |
Algunes dades sociològiques semblen indicar un alt grau d'insatisfacció vital, especialment entre els joves. Ens hauriem de preguntar per l'origen d'aquesta insatisfacció, i saber si és quelcom de crònic en la condició humana o bé respon a contextos socials i ideològics modificables.
Heus aquí un resum d'algunes d'aquestes dades, publicades a La Vanguardia del 13.11.2018:
"Un de cada cinc joves d'entre 14 i 18 anys s'ha emborratxat durant l'últim mes. És la dada amb què cada any sorprèn la població l'equip de drogues del departament de Salut. Com si no fos patent en qualsevol zona de bars, discote-ques o parcs de qualsevol ciutat qualsevol cap de setmana. I sense tenir en compte les festes. Aquestes van a part.
L'estadística que sorprèn es completa amb dues dades més: un 10% dels ciutadans i ciutadanes d'entre 15 i 64 anys consumeixen begudes alcohòliques cada dia. I, en una anàlisi més profunda dels centres d'atenció primària realitzada amb més de 1.300 usuaris, resulta que un 22% tenen un consum de risc (fins a un 26% i 27% entre nois i homes de menys de 60 anys). Les bevedores només superen els bevedors en les urgències ateses pel SEM d'intoxicacions etíliques entre els 12 i els 15 anys. Després, els nois guanyen (el SEM atén 50 casos diaris de totes les edats).
Per això aquesta setmana l'equip de drogodependències de Salut, que dirigeix Joan Colom, posa en circulació una campanya discreta en la despesa però que pretén ser viral perquè les dades, al marge de sorprendre, convidin qualsevol a considerar aquest problema com a propi. “Tots tenen alguna cosa a fer-hi, des del mosso d'esquadra al metge, passant pel comerciant que proporciona les begudes, la professora de l'institut i els pares que han de parlar del tema quan prenen una cervesa davant dels fills”, resumeix Colom.
“És la droga més consumida i la més acceptada. Cal moure's perquè es reflexioni, per superar aquesta banalització”, afirma el secretari de Salut Pública Joan Guix. I des d'aquesta conselleria es recorda als ciutadans que la població europea beu gairebé el doble que la resta del món (s'inclouen Rússia i Sibèria) i per això té un 10% de la seva mortalitat vinculada a l'excés d'alcohol. Cirrosi hepàtica, diversos càncers, pancreatitis, tuberculosi i, en algunes circumstàncies, hipertensió. “I té a veure amb un 27% dels accidents de trànsit. Quan es tracta d'accidents amb morts, però, hi ha alcohol en un 30%”. També és present en els casos de violència contra les dones en la via pública (18% de les denúncies). “No es tracta de fomentar la culpabilitat, sinó la responsabilitat; perquè tots podem intervenir, cadascú des del seu àmbit”.
Als ajuntaments els demanen que no mirin cap a una altra banda, que generin un altre tipus de lleure i que posin fonts d'aigua o facilitin ampolles d'aigua a les festes i concerts.
Als comerciants (a la campanya, representats per un pakistanès) se'ls reclama que es comprometin més, perquè els menors no poden comprar alcohol legalment “i, en canvi, un 80% dels joves d'entre 14 i 18 anys asseguren que és fàcil o molt fàcil aconseguir la beguda que vulguin”. Ja als 15 anys, un de cada 4 assegura que és capaç d'obtenir alcohol directament. Ho fan en botigues i supermercats. I, si no, fan servir majors de 18 per comprar-lo (el que es coneix en anglès com a shoulder tapping).
“En onze municipis es va dur a terme un projecte pilot per informar clarament de la normativa 723 botigues, i la resposta està sent molt bona”, assegura Colom. “També volem aprofitar l'ascendent dels professors sobre els alumnes adolescents. I als metges, perquè en cada ocasió que sorgeixi es pregunti sobre el tema i s'ofereixi ajuda; també als hospitals”.
Es demana, així mateix, responsabilitat personal i familiar. Als pares i mares, que parlin del tema, que no ho donin per fet sense més ni més. I a cadascú la campanya li proposa que mirem una calculadora digital (“Veus el que beus?”) en què el principal exercici és comptar les copes que un es pren a la setmana, i que de vegades són més del que pensem. Com a eina d'orientació, en canvi, és poc específica. Gairebé sempre respon el mateix."
"Espanya té un problema greu amb el sobrepès i l'obesitat. Fa anys que el té, especialment en la població infantil, però la crisi econòmica va deixar aquesta qüestió en un segon pla, i l'última dècada la inacció ha estat la tònica general. De totes maneres, travessada la gran depressió, els problemes socials –i l'obesitat n'és un– tornen a cridar l'atenció pública. Ahir, dia de l'Obesitat, la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Luisa Carcedo, va anunciar el final de l'apatia en aquest camp. De moment, sembla que ha escoltat les associacions de consumidors i sanitàries, i ha anunciat que limitarà la publicitat d'aliments infantils malsans. Això sí, “espera” que no calgui cap normativa en aquest sentit i que sigui la mateixa indústria la que s'autoreguli. De confiança, no n'hi falta, indica.
(...)
D'altra banda, Carcedo va reconèixer que la publicitat influeix de manera clara en els hàbits de consum de nens i adolescents i que, per tant, cal controlar de quins tipus d'aliments es fa publicitat. En aquest sentit, va recordar que el Parlament Europeu treballa en una directiva de serveis de comunicació audiovisual que va en la línia ja marcada per l'OMS de limitar la publicitat dels aliments infantils poc saludables. La ministra espera que la indústria apliqui aquestes restriccions seguint el codi d'autoregulació (PAOS) subscrit fa més d'una dècada. Es tracta d'un conveni, però, que, tenint en compte els anuncis que es veuen a la televisió, no està funcionant gens ni mica, segons l'oenagé Justícia Alimentària.
(...)
La Societat Espanyola de l'Obesitat (SEEDO-SEU) i la d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN) asseguren que la meitat dels pacients amb obesitat tenen trastorns psicològics, i demanen que el sistema sanitari públic també abordi la patologia des de l'àmbit psicològic. Aquestes entitats han llançat la campanya “Mens sana in corpore sano” per subratllar que, per resoldre el problema de l'obesitat, no n'hi ha prou amb l'“enfocament termodinàmic de dieta i exercici”, sinó que l'entorn i els valors de la societat, així com la ment, també “contribueixen a la seva gènesi”.
El president de la SEEDO-SEU, Francisco Tinahones, alerta que aquesta malaltia és el problema de salut públic més important del segle XXI, i recorda que a Espanya un 39,3% de la població té sobrepès i un 21,6% obesitat, uns percentatges que representen més de la meitat de la població."
A això hi podem afegir aquesta informació de La Vanguardia del 18.11.2018:
"L'ús de les xarxes socials entre els adolescents s'està traduint en nivells més alts d'infelicitat, ansietat i depressió entre els joves. Així ho assegura l'informe sobre l'impacte de les xarxes socials en la salut de l'adolescent elaborat per Nicoletta Balbo, del Centre d'Investigació en Dinàmiques Socials de la Universitat Bocconi (Milà) i una de les expertes de Population Europe, la xarxa col∙laborativa europea d'instituts i centres d'investigació demogràfica que assessora la Comissió Europea.
L'autora adverteix que estar connectat comporta cert peatge per a la salut mental dels joves, que veuen què fan els seus companys i coneguts a tota hora, fins i tot quan no estan a l'escola, la qual cosa augmenta la pressió per projectar un estil de vida “emocionant i innovador”, els exposa al ciberassetjament, fa més fàcils les comparacions i pot provocar que l'adolescent se senti inadequat, que pensi que la seva vida no és tan interessant.
S'hi suma, segons Balbo, que per no perdre's res molts joves viuen enganxats al mòbil i fins i tot ho revisen a mitja nit per si hi tenen nous missatges, cosa que afecta les hores de son i n'afecta la qualitat. A més, repercuteix en l'alliberament de melatonina, i això també impacta en la seva salut mental perquè, com que no dormen bé, tendeixen a sentir més ansietat i tenen més risc de desenvolupar depressió.
Per elaborar el seu informe, l'experta de Population Europe ha revisat informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la salut mental dels joves, estudis que vinculen les malalties mentals en l'adolescència amb problemes de salut en l'edat adulta i investigacions sobre l'impacte de les xarxes socials entre els escolars, la majoria d'ells referits a població dels Estats Units i el Regne Unit.
Admet que no hi ha prou informació per assegurar amb certesa que l'ús de les xarxes socials està “directament vinculat” amb els nivells de depressió més elevats i amb els problemes de salut mental que es detecten entre els joves de 15 a 24 anys, però sí que reivindica de la Unió Europea més programes per educar els joves en l'ús de les xarxes socials i per informar-los sobre salut mental i sobre com buscar ajuda si és necessari.
També reclama més fons per fer estudis longitudinals en altres països de la Unió Europea que permetin entendre l'impacte que tenen a llarg termini en la salut del adults els hàbits i les angoixes que es tenen en l'adolescència."
L'autora adverteix que estar connectat comporta cert peatge per a la salut mental dels joves, que veuen què fan els seus companys i coneguts a tota hora, fins i tot quan no estan a l'escola, la qual cosa augmenta la pressió per projectar un estil de vida “emocionant i innovador”, els exposa al ciberassetjament, fa més fàcils les comparacions i pot provocar que l'adolescent se senti inadequat, que pensi que la seva vida no és tan interessant.
S'hi suma, segons Balbo, que per no perdre's res molts joves viuen enganxats al mòbil i fins i tot ho revisen a mitja nit per si hi tenen nous missatges, cosa que afecta les hores de son i n'afecta la qualitat. A més, repercuteix en l'alliberament de melatonina, i això també impacta en la seva salut mental perquè, com que no dormen bé, tendeixen a sentir més ansietat i tenen més risc de desenvolupar depressió.
Per elaborar el seu informe, l'experta de Population Europe ha revisat informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la salut mental dels joves, estudis que vinculen les malalties mentals en l'adolescència amb problemes de salut en l'edat adulta i investigacions sobre l'impacte de les xarxes socials entre els escolars, la majoria d'ells referits a població dels Estats Units i el Regne Unit.
Admet que no hi ha prou informació per assegurar amb certesa que l'ús de les xarxes socials està “directament vinculat” amb els nivells de depressió més elevats i amb els problemes de salut mental que es detecten entre els joves de 15 a 24 anys, però sí que reivindica de la Unió Europea més programes per educar els joves en l'ús de les xarxes socials i per informar-los sobre salut mental i sobre com buscar ajuda si és necessari.
També reclama més fons per fer estudis longitudinals en altres països de la Unió Europea que permetin entendre l'impacte que tenen a llarg termini en la salut del adults els hàbits i les angoixes que es tenen en l'adolescència."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada