El poder del símbol

Fra Angelico 1434

La consciència de la naturalesa simbòlica del símbol (valgui la redundància) no comporta una disminució del seu poder. No cal creure en la materialitat, en l'objectivitat, en l'existència "externa" del símbol (cosa que de vegades anomenem "creença": considerar que allò és materialment real, un fet, encara que el terme "creença" pot tenir altres usos positius) per a que el símbol operi, incideixi positivament en la nostra vida, ens ajudi a viure amb més dignitat, amb més esperança.

Un exemple el trobem en el símbol del retrobament amb els éssers estimats després de la mort. Tot i saber que això és un símbol, que no té una base factual que puguem contrastar, un fonament racional, fer servir aquest símbol com a camí d'obertura, com a referent personal, fins i tot, si voleu, com a "convicció" (mentre es mantingui la consciència de la seva naturalesa simbòlica), és rellevant i positiu.

Situar-nos en la perspectiva d'aquest retrobament amb els avantpassats pot fer més intens el vincle amorós amb aquests éssers estimats desapareguts, pot ajudar a estimar-los encara amb més intensitat. I aquest amor als desapareguts és una dinàmica positiva per a la nostra vida, és font de joia, és vivència de "ser acompanyats", és sentir-nos envoltats d'afecte i ser fonts d'afecte.

Moltes tradicions religioses tenen el culte als avantpassats com un dels seus elements importants. Deu ser que moltes generacions han experimentat la positivitat d'aquesta referència, d'aquesta devoció als que ens han precedit i ens han llegat la vida, els valors, la cultura. La veneració dels avantpassats és una pràctica positiva per a les nostres vides. I a les societats modernes hi ha el risc d'anar oblidant, marginant aquesta pràctica.