L'ase

“Un home era el respectat custodi d’un santuari molt venerat que guardava les cendres d’un sant antic. Un dia, el seu fill va decidir recórrer el món en pelegrinatge amb el seu ase, visitant altres llocs sagrats. Al cap d'uns anys, l'animal, ja envellit, es va posar malalt i va morir. Aquell home es va entristir, ja que havia estat el seu únic company durant llargues jornades. Així, va decidir enterrar-lo sota un humil túmul que ell mateix va construir amb pedres. Alhora, va considerar que el seu viatge havia acabat i que arribava el moment de tornar a casa seva, però abans va considerar convenient descansar en aquell lloc un cert temps.

D’aquesta manera, els que passaven per allí, veien aquell peregrí en silenci al costat d’aquella tomba, i van concloure que sens dubte allí hi havia enterrat algun sant anònim, i no un sant qualsevol, sinó un sant veritablement excepcional, ja que el seu deixeble no es movia d'aquell lloc plogués o nevés. La veu va córrer per la comarca, i al cap de poc va aparèixer per allà gent amb flors i ofrenes que deixaven amb devoció sobre la tomba de l'ase; no van passar gaire setmanes sense que algú proposés construir un santuari commemoratiu on els fidels poguessin enlairar pregàries a tan il·lustre sant. El nostre home, astorat per l'estrany comportament d la gent d'aquell lloc, va tornar cap a casa.

Quan es va trobar amb el seu pare, li va explicar el que havia passat amb la tomba del seu ase. El pare, en sentir el que havia passat, va restar silenciós uns instants.

- "Fill meu" – va dir per fi -, he de confessar-te una cosa. Has de saber que aquest santuari on et vas criar, per una successió d'esdeveniments semblants als que m'has explicat, fou erigit sobre la tomba del meu ase ja fa més de trenta anys."”

Conte oriental recollit per Ramiro Calle i Sebastián Vázquez a la recopilació que van publicar a EDAF, Arca de sabiduría, el 1999.