Profunda foscor

"Quan saps el que fa la Natura i coneixes com actua la gent, tens els mitjans de travessar el món. Si coneixes la Natura però no coneixes a la gent, no tens llavors cap manera d'interactuar amb la societat. Si coneixes a la gent però no coneixes a la Natura, no tens cap manera d'apropar-te a la divinitat.

(...)

Les persones que han assolit la divinitat canvien externament però no canvien internament. El canvi extern és la manera mitjançant la qual coneixen a les altres persones; el no canvi intern és la manera mitjançant la qual es preserven a si mateixos.

Per això, si tens un control intern estable, alhora que ets capaç de contraure't i expandir-te externament, fluint amb les coses, pots evitar el fracàs en tot el que emprenguis.

El que s'aprecia en l'apropament a la divinitat és la capacitat de canviar. Si et mantens en una sola disciplina i portes a terme una sola activitat, encara que amb això assoleixis la realització, fins i tot això no és una cosa diferent de bloquejar l'apropament a la gran divinitat aferrant-te a la petita preferència.

(...)

Les persones veritables deixen descansar les seves esperances en la base de l'atenció, i fan la seva estada en el principi de les coses. Miren dins de la més profunda foscor i escolten el silenci. Enmig de la més profunda foscor solitària troben llum; només enmig del silenci essencial troben la il·luminació. L'ús que fan d'elles és un no ús; només després del no ús són capaços d'utilitzar-les. El coneixement que tenen d'elles és un no coneixement; només després del no coneixement són capaços de conèixer-les."

Del Wenzi 110

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)