Pascin 1918 |
Benvinguda sigui la tristesa, dolça amiga, que sovint ens acompanya; quan arriba, cal acollir-la amb respecte, veure'n la bondat, l'ajut que en podem treure.
En canvi, l'angoixa, que se'ns aferra al coll i ens destrueix el cor, que altera indegudament la nostra existència, s'ha de combatre amb tots els mitjans possibles.
No ens preocupem si estem tristos, però si l'angoixa ens arriba demanem ajuda per foragitar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada