Tornar a asfaltar

Hernández Pijuan 1978

"Els dos nacionalismes, l'espanyol i el català, van consolidar les seves posicions irreductibles ajudant-se de manera explícita. Si obtenien el suport d'una gran part de les seves respectives societats era gràcies al fet que, treballant en tàcita aliança, no acceptaven cap més camí que el de la confrontació. L'uniformisme espanyol i el sobiranisme català són antagònics: però, per mantenir l'hegemonia als seus territoris respectius, necessitaven que l'altre els ajudés no cedint ni un pèl. A tots dos els convenia que les terceres vies no tinguessin versemblança. Que apareguessin davant de les seves respectives societats com una claudicació, una covardia, una cessió vergonyosa a les posicions de l'enemic.

Per això, des del precís instant de la caiguda de Rajoy, ha cristal∙litzat a Catalunya una enyorança de la duresa espanyola. Per exemple: s'ageganta, no solament, la imatge de Borrell, sinó les seves frases més aspres, tot silenciant les que pronuncia en línia de tercera via, com la de recuperar les parts de l'Estatut escapçades pel TC. Per descomptat, recuperar-lo ja no forma part del discurs independentista, però podria interessar a una part dels seus votants. Hi ha dues menes de votants independentistes: els que ja han desconnectat i els instrumentals. Aquests darrers van anar-se radicalitzant perquè allò que oferia el PSC no semblava versemblant. Ara podria ser-ho. Podria! Si el Govern de Sánchez aguanta, el PSC i els comuns estaran en condicions de tornar a asfaltar la seva ruta, fins ara bloquejada.

Fer versemblant la tercera via dependrà del que pugui moure Madrid, sí, però una part essencial dels deures només es pot fer des de Catalunya: aconseguir que retornin al catalanisme no solament els independentistes pragmàtics, sinó també aquells sectors que, per reacció emocional a la ruptura amb Espanya, van abandonar-lo per passar-se a la frontal negació de la catalanitat que propugna Ciutadans. I això implica acceptar que el catalanisme també ha de revisar el seu discurs (donant als castellanoparlants el protagonisme que els correspon)."

Antoni Puigverd a La Vanguardia del 13.06.2018