Marihuana catalana

Bonnard 1927

"Ho expliquen els consumidors: “Un porro de marihuana d'avui no té res a veure amb l'herba que es fumava fa anys. Col·loca molt més”. Tenen raó. El nivell de puresa que es detecta en les anàlisis de les plantes de marihuana confiscades a Catalunya s'ha multiplicat perillosament. Tradicionalment la mitjana de puresa era d'un 13%, però als laboratoris ja s'han detectat nivells superiors a un 50%. Els nous enginyers de la marihuana estan aconseguint, mitjançant la modificació genètica, una herba que potencia els efectes psicoactius del THC (tetrahidrocannabinol). O, dit d'una altra manera, s'està produint una herba que col·loca molt més i que, per tant, té més efectes secundaris. Consumir-ne agreuja perillosament els danys que pot provocar.

Aquesta nova marihuana més pura que es produeix i es conrea a l'hort català s'analitza als laboratoris de la policia científica dels Mossos d'Esquadra. Els agents de bata blanca han elaborat un informe que completa un treball d'intel·ligència que dissecciona el què està passant amb la marihuana a Catalunya. Les xifres són aclaparadores. No hi ha setmana que la marihuana no aparegui enmig d'alguna investigació policial. I costa que hi hagi un sol dia en què alguna unitat no s'apoderi d'alguna plantació, exterior o interior, que són les que han proliferat més els últims temps.

El degoteig de confiscacions per separat no impressiona, però, si se sumen, les xifres maregen tant com els efectes que provoca la substància. Unes quantes xifres expliquen la magnitud del fenomen. El 2015 hi va haver el punt d'inflexió. Aquell any la policia catalana es va apoderar de cinc tones de marihuana en plantacions, principalment exteriors. L'any següent la policia, sense cap pla especial, en va intervenir 14 tones, la mateixa xifra que el 2017. Aquesta última quantitat hauria estat superior si bona part de l'activitat policial no s'hagués ressentit dels efectes dels atemptats del 17 d'agost i el context polític posterior del referèndum de l'1 d'octubre. Però aquesta és una altra qüestió. El que és rellevant és que les confiscacions de marihuana es van triplicar d'un any per l'altre, i el ritme d'operacions policials d'aquest 2018 fa pensar que s'assolirà un nou rècord.

Què passa? El comissari Rafel Comes es va fer aquesta mateixa pregunta quan va agafar les regnes de la Comissaria General d'Investigació Criminal. Va encarregar a la unitat d'intel·ligència del seu departament un informe detallat sobre la marihuana, un treball que estudiés el fenomen des de tots els punts de vista. L'estudi comença en la seva introducció amb una dada a tenir en compte. D'entrada, a Catalunya es fuma molt més que a la resta d'Espanya. Segons dades del Pla Nacional de Drogues del 2016, un 33% dels menors catalans d'entre 14 i 18 anys havien consumit marihuana. Representen un 8% més que a la resta d'Espanya.

El dossier revela que el mapa delinqüencial de Catalunya dels últims tres anys s'ha vist alterat per la proliferació d'unes plantacions que van des d'una habitació en un pis fins a la totalitat d'una masia abandonada o naus industrials de milers de metres quadrats en polígons. Tot s'hi val, i qualsevol racó s'ha convertit en un bon lloc per plantar i guanyar diners pràcticament sense riscos.

El cultiu ha crescut molt, però només es coneixen les xifres dels milers de plantes que els Mossos arrenquen a les plantacions que descobreixen, unes troballes que moltes vegades són possibles gràcies al fet que la col·laboració ciutadana ha augmentat, sigui perquè de sobte tot un edifici es queda a les fosques i salten els ploms, com va passar en diversos immobles del barri de la Mina, sigui per la inconfusible olor o sigui pels incendis que provoquen les connexions precàries al sistema d'enllumenat públic. De la mateixa manera, els tècnics de les companyies elèctriques, com Endesa, han fet un estudi en què han quantificat a partir de quin “consum sospitós” en un immoble, local o magatzem hi ha indicis que en aquella estança es conrea marihuana.

Tots aquests elements poden provocar una trucada i l'inici d'una investigació policial que acabi amb el desmantellament d'una plantació, molt gran, mitjana o petita. Però què passa amb tot el que la policia no veu i creix sota els llums de sodi que il·luminen les plantacions durant les 24 hores del dia? La següent dada ajuda a entendre més bé l'abast del problema. Actualment a Catalunya hi ha 717 clubs cannàbics, als quals pertanyen 165.000 socis. Cada fumador té autorització per consumir uns 60 grams de marihuana al mes, sempre que tingui més de 21 anys, i 20 grams si té entre 18 i 21 anys. Només per subministrar el mercat legal que proveeix els clubs cannàbics es necessiten entre 1.700.000 i 2.500.000 de plantes de marihuana. El 2017 els Mossos es van apoderar d'un 10%, unes 170.000 plantes. Així doncs, qui conrea la resta de la marihuana que es consumeix?

El que és evident és que la droga no s'importa. Catalunya fa temps que va deixar de comprar marihuana a l'exterior. Al contrari, s'ha convertit, com apunta el comissari Comes, en un dels principals exportadors de marihuana d'Europa. A França, Itàlia, Holanda i la Gran Bretanya la maria catalana està ben valorada i buscada, per aquests alts nivells de puresa que els laboratoris certifiquen diàriament.

Aquest 90% dels cultius que no es veuen són els que més preocupen els responsables policials, perquè són conscients que el problema de la marihuana “va més enllà del delicte contra la salut pública” i és un error plantejar solucions només sota aquest prisma. L'enfocament és un altre de ben diferent. El negoci és tan lucratiu que no només s'hi han apuntat els petits delinqüents que deixen de robar per dedicar dues habitacions de casa seva al cultiu de marihuana, sinó que es comencen a assentar al territori grups criminals organitzats, una màfia que o bé compra, perquè aquí el preu és molt barat i la qualitat és bona, o bé s'alia amb la delinqüència local per produir i exportar a la resta d'Europa. I això és precisament el que ha encès la llum vermella de perill.

El crim organitzat sempre ve amb la violència i les armes de foc. Això es tradueix en homicidis, segrests, extorsions i assalts pistola en mà. Els últims dos anys hi ha hagut quatre assassinats relacionats amb el tràfic de marihuana i 41 robatoris amb violència en domicilis. Els últims mesos s'han desarticulat set organitzacions criminals, una amb vinculacions a Alemanya.

Els beneficis que genera la marihuana són desorbitats. L'informe de la policia ha quantificat els guanys. Amb una inversió de 6.000 euros s'assoleixen beneficis de fins a 260.000 euros en només un any. Es tracta de cultius intensius, amb unes noves mates molt més baixes, que amb prou feines necessiten aigua i que són capaces de donar fins a quatre collites l'any. Amb només 17 plantes de marihuana, que ocupen un metre quadrat, s'aconsegueixen 300 grams d'herba.

Els preus també ajuden a entendre l'efecte crida que s'està generant. Al mercat negre, al carrer, cada gram de marihuana costa cinc euros i el quilo es paga a uns 1.300. A la resta d'Europa, el preu mitjà és de més del doble, d'uns dotze euros el gram, la mateixa tarifa que als clubs cannàbics. Aquí la marihuana no només és més barata, sinó també, a l'efecte de substància psicotròpica, molt millor."

Reportatge de Mayka Navarro a La Vanguardia del 22.05.2018