La fórmula Hurtado

Motherwell 1954

"Sembla que Meritxell Batet planteja, entre altres coses, posar sobre la taula de negociació alguns articles de l'Estatut del 2006 que, segons el TC, serien constitucionals si no fossin a l'Estatut, sinó en una llei orgànica. Aquesta fórmula, que el president Montilla ja havia tingut en compte després de la famosa sentència, recorda la que Amadeu Hurtado va recomanar al president Companys quan el Tribunal de Garanties va anul∙lar, com a resultat d'un recurs del govern de la república, la llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya. La proposta d'Hurtado, que havia actuat com a comissari de la Generalitat en aquell plet, era que el Parlament tornés a votar la llei sense alterar-ne el fons, però introduint-hi esmenes secundàries que permetessin adaptar-la als termes de la Constitució relatius a les competències que el tribunal considerava que es vulneraven. Aquesta proposta, que tenia el suport del govern espanyol de Ricardo Samper, que s'havia compromès a no presentar un nou recurs, no va ser acceptada per Companys, que va comunicar a Hurtado que la dignitat del Parlament no consentia modificar ni una sola coma del text i que estava “disposat a arribar fins a les últimes conseqüències sense retrocedir davant dels més greus perills personals”. Dies després, el Parlament va ratificar la llei. Faltaven gairebé quatre mesos perquè es desencadenessin els fets del 6 d'octubre del 1934, que van acabar amb dotzenes de morts, amb Companys i gairebé tot el seu govern empresonats i amb el conseller de governació, Josep Dencàs, a França després de fugir pel clavegueram.

El mateix Hurtado, que va ser el propietari del mític setmanari Mirador, explica el seu record d'aquests episodis a Quaranta anys d'advocat. Història del meu temps. 1894-1936 (Edicions 62). Quan evoca els esdeveniments, relata que, poc després de la sessió en què es va ratificar, va saber que l'entestament en la llei de Contractes de Conreu era un simple pretext per aixecar un moviment insurreccional contra la república. I a continuació afegeix que el “factor actiu estimulant més actiu” entre els que tenien a l'agenda aquest aixecament era el “grup de totalitaris que, en nom d'un nacionalisme radical, anaven introduint en les masses ingènues dels partidaris la fe en el vigor dels mètodes de força”. Aquest grup de totalitaris eren evidentment les Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català, liderades pel mateix Dencàs i per Miquel Badia, el "capità collons", de qui s'ha parlat tant aquests dies arran de la devoció del president Torra per algunes figures històriques del catalanisme. Però, més que pel retrat d'aquests personatges, el testimoni d'Hurtado és important perquè ens recorda que la vella distinció entre els motius reals i els pretextos no només serveix per explicar a la manera de Tucídides els orígens de la guerra del Peloponès. La influència dels qui no volen que cap negociació transaccional sensata els espatlli el que veuen com un bon pretext acostuma a ser decisiva en moltes històries, sobretot en les que acaben malament."

Josep Maria Ruiz Simon a La Vanguardia del 12.06.2018