Passió

"A les passions, com a les malalties, no se les pot acusar ni disculpar: només se les pot descriure, amb aquell astorament, sempre renovat (al que es barreja un suau espant) que sentim davant de les primitives forces de l'elemental que arriben, tempestuosament, a una explosió, sigui a la natura, sigui en un ésser humà. Les passions, en aquest grau extrem d'intensitat, no estan ja mai sotmeses a la capacitat de voler de l'home a qui assalten; no pertanyen ja, en totes les seves manifestacions i conseqüències, a l'esfera de la seva vida conscient, sinó que s'esdevenen, per dir-ho d'alguna manera, fora i per damunt d'ell, i més enllà de la seva responsabilitat. Voler jutjar moralment un ésser humà dominat fins a aquest punt per una passió, manifesta la mateixa manca de sentit que si es volgués passar comptes amb una tempestat o citar a judici un volcà. (...)

A qui, una vegada, ha passat a través d'aquesta cremor, li queda abrasada l'existència. Ja que en un ésser humà , mai no es dona per segona vegada una passió de tal desmesura. De la mateixa manera que una explosió consumeix tot l'estoc de matèries fulminants, una erupció d'aquesta mena consumeix sempre i per sempre totes les internes provisions de la sensibilitat."

Stefan Zweig a Maria Estuard

(si la Maria Antonieta (1932) de Zweig és bona, la Maria Estuard (1935) encara és millor. Si l'Erasme (1934) de Zweig és bo, el Fouché (1929) encara és millor. Són quatre obres altament recomanables per la seva penetració psicològica, pel seu interès històric i cultural, per la seva amenitat).