Resar

Uccello 1435

"Resar és l'estel que vola en tu quan tanques un llibre que has llegit amb passió. Si surts d'un cinema i flotes en la llum dels fanals i el món sembla que acaba de ser envernissat, tot perquè has vist una pel·lícula excel·lent, això és resar. A la Galeria dels Uffizi, a Florència, davant La primavera de Botticelli, estava resant la llàgrima que va ballar als teus ulls i a punt va estar de solcar la teva galta. Quan donem la mà a la persona que estimem, els nostres dits són espelmes suaument enceses. Aquest petó que sembrem a la galta dels nostres fills petits abans que s'adormin també és una oració. (...) L'oració més profunda, la que es fa en solitud, eleva al quadrat la nostra vida. Es tracta d'una manera de sentir que l'univers ens abraça: que totes les parets del món es transformen en paisatges. (...) De manera que és molt important resar. Resar al matí, si un vol  despertar-se veritablement. Resar en la salutació que es dirigeix a la gent. Resar als carrers buits o plens de gent, en la feina que fem, en les paraules que escrivim. (...) Allà on ens agenollem, la terra es transforma en cel. Pregar no consisteix només a mussitar la nostra impotència: en realitat, es tracta de tornar a descobrir el nostre poder. Perquè el que resa va madurant, com un fruit, i un dia, amb normalitat, sense els efectes especials del miracle, s'integra al món real."

Gabriel Magalhaes a La Vanguardia del 03.11.2012