Panorama polític

Sigilosa, continguda satisfacció a certes instàncies de Madrid. El "problema català", desactivat per una temporada, i sense haver-hi hagut d'invertir esforços ni diners, campanyes de premsa o mobilitzacions. L'eclosió independentista fins a nivells del 20-30%, donat l'estil que si més no de moment la caracteritza, farà inviables les iniciatives compartides en la política catalana. Ni hi haurà una mobilització unitària per demanar un nou referèndum després de la sentència del Tribunal Constitucional, ni n'hi haurà per a la reivindicació del concert econòmic. Amb els casos Palau i Pretòria les forces centrals de la política catalana estan quedant afeblides, i més s'afebliran amb la lluita electoral de la tardor, de vida o mort per a Mas i Montilla. Si CiU vol governar, potser ho haurà de fer amb el suport del PP (i potser necessitarà el suport del PP per accedir a l'alcaldia de Barcelona i a la presidència de la Diputació de Barcelona, i potser donarà suport al PP per governar l'Estat) amb el que la seva capacitat d'iniciativa catalanista quedarà també mermada. O bé CiU haurà de governar en solitari i sense majoria absoluta al Parlament, o sigui des d'una certa feblesa que també es traduirà en la relació amb l'Estat.