Sobre el lloc de les humanitats en els estudis universitaris

 
En un món ideal, crec que caldria considerar seriosament la possibilitat i la necessitat de corregir l’actual tendència a deixar de banda la formació humanística en les nostres universitats. I em sembla que la millor manera d’explicar el que vull dir és fent una proposta concreta. Es tractaria d’introduir a totes les carreres universitàries una assignatura troncal d’Humanitats de tres anys de durada. A les carreres que duren quatre o cinc anys s’impartiria a partir del segon curs; a les de tres anys, des del principi.

El propòsit seria triple:

1) fer conèixer a tots els universitaris els fonaments del nostre món, el perquè el nostre món i la nostra societat són com són, les arrels, els orígens de la realitat concreta de la que formem part;
2) desenvolupar en els nostres universitaris una major sensibilitat envers el coneixement i l’art;
3) fornir un paquet de referències compartides a partir del qual cadascú pugui desplegar el seu itinerari, avançant a partir d’ell o reaccionant-hi críticament per a construir la seva alternativa.

El que em preocupa són coses com ara, començant pel nivell de les arts: pot ser que un universitari de casa nostra no sàpiga si Monet va viure abans de Rembrandt o després, o si Beethoven és anterior o posterior a Bach? Pot ser que un universitari no hagi vist mai un Veermer o sentit mai res de Chopin? Pot un universitari no haver vist o al menys llegit mai un Shakespeare o un Molière? O no haver vist mai, ni que sigui en fotografia, un Botticelli o un Gauguin? Pot no saber el que suposa l’experiència d’evolucionar des d’una pintura realista fins a l’abstracció? I el mateix podríem fer amb la filosofia i, evidentment, amb la història... poden no saber si Richelieu va operar a França o a Anglaterra? En general: a quines grans creacions culturals de la humanitat no pot deixar d’haver estat exposat un universitari? No ens hem de plantejar què és allò del nostre passat que un universitari ha de saber per entendre com és i com funciona el món, inclòs el nostre món? Pot un empresari de nivell, un polític de nivell, un el que sigui de nivell jugar bé el seu paper de lideratge social sense aquesta base -referent, gruix, formació o com li vulgueu dir- humanística? Potser no es tracta de saber llatí i grec (com encara es feia a Europa fins no fa pas tant), però tenir una idea clara dels temes i personatges que es plantegen a la proposta em sembla necessari -no només necessari: imprescindible- si volem fer una societat de qualitat (és molt més important això que la tecnologia utilitzada o el nivell de consum per càpita...).

Evidentment, un exercici d’aquesta mena comporta l’establiment d’un cert cànon, i això sempre és extremadament discutible. L’alternativa de dir “que cadascú s’espavili pel seu compte i es faci la seva pròpia formació en humanitats” seria digna de consideració –tot i que no necessàriament la millor opció, ja que porta a un alt nivell de dispersió de referents que dificulta la cohesió ideològica d’una societat- si es constatés que això succeeix, però la realitat sembla mostrar que, en absència de cànon, el que apareix és el buit, la manca de desenvolupament de l’àmbit de les humanitats. Val la pena, doncs, arriscar-se a proposar un cànon, discutir-lo i, a partir d’un cert consens, tirar-lo endavant.

La que hi ha a continuació és la “meva” proposta, parcial, subjectiva, esbiaixada. És un guió merament indicatiu, a reelaborar a fons (jo mateix l’aniré reelaborant), però crec que apunta en la direcció que volem assenyalar. Com passar d’una o diverses propostes particulars a una de consensuada és un procés a determinar. Crec que aquest procés hauria de ser assumit per la Xarxa Vives d’Universitats, que és la instància més adient per fer-ho; que ho vagi fent cada universitat que vulgui pel seu compte em sembla inviable, donades les dinàmiques actuals al món universitari. A tall d’exemple, un possible procediment seria el següent: el consell de rectors de la Xarxa aprovaria una proposta inicial en la línia del que s'indica més avall; la proposta es penjaria a un blog o instància similar on tothom pogués fer-hi propostes i comentaris durant un període de temps. Durant aquest temps, el consell de rectors designaria un consell d'experts amb un representant de cada universitat de la xarxa - dos de les universitats grans, tres de les molt grans que ho desitgessin; els criteris objectius per designar quines formarien part d'aquestes categories serien també establerts pel consell de rectors-. Aquest consell d'experts revisaria les aportacions dels ciutadans i hi afegiria les seves pròpies aportacions. La proposta del consell d'experts seria sotmesa novament al consell de rectors, i un cop aprovada per aquest seria implementada a totes les universitats de la xarxa (desconec si es pot fer això sense autorització del govern de l'estat o dels tres governs autonòmics, però el tema em sembla prou important com per superar qüestions procedimentals).

Heus ací un possible guió del contingut d’aquesta mena d’assignatura, que permet copsar millor a què ens estem referint. Hi utilitzem com a base la proposta de Carles Comas a la seva assignatura “Societat, Economia i Cultura” d’ESADE, que es troba en una línia semblant a la del llibre “Guns, Germs and Steel” de Jared Diamond; totes dues aportacions són dels anys 1990 però semblen mantenir la seva vigència, i totes dues aporten una rica bibliografia, més o menys fàcilment actualitzable, així com és actualitzable el seu contingut. A més, ambdues aportacions indiquen l'aproximació, el gènere literari, el to adient per aquesta mena d’assignatura.

Caldria elaborar uns apunts escrits i un CD amb quadres i músiques com a plataforma base, a partir de la qual cada professor pogués treballar i aportar els seus èmfasis.

Cada universitat podria afegir al temari comú, si ho desitja, alguns temes propis, però cap universitat podria suprimir temes del temari comú. Creiem, doncs, que tot universitari, inclosos els estudiants de les escoles de negocis, hauria de tenir una idea bàsica però clara dels apartats següents:

Humanitats 1: Edat i origen de l’univers, del sistema solar i de la terra; dinàmica tectònica i canvi climàtic; evolució de la biosfera fins als grans primats; el paper de l’atzar i la necessitat en l’evolució del cosmos. Evolució dels homínids. Pas de la recol·lecció a la producció d’aliments. Gènesi de l’Estat, desenvolupaments tecnològics inicials, invenció de l’escriptura; Mesopotàmia i els primers imperis (Egipte, Assíria, Babilònia, Pèrsia, l’Índia, la Xina). L’aparició de les grans religions (zoroastrisme, judaisme, hinduisme, buddhisme). Lao Tse i Kung Tse. Grècia i la democràcia, Soló, Pèricles. La tragèdia grega (Eurípides, Sòfocles, Esquil). Arquitectura i escultura gregues. Alexandre de Macedònia. Plató i Aristòtil, estoïcisme i epicureisme. L’Imperi romà. Sèneca, Marc Aureli. El cristianisme. Les invasions bàrbares. L’Islam. L’Edat Mitjana. La revolució agrària i la revolució comercial medievals. La reconstrucció de l’Estat a Europa. Art romànic i gòtic. Dante. Giotto.

Humanitats 2: El mercantilisme; les revolucions comercial i agrària de l’Edat Moderna. El Renaixement. Pintors flamencs (Van Eyck, Van der Weyden, Memling). Bosch. Pintors del Renaixement italià (Fra Angelico, Bellini, Botticelli, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Raffaello). Els Reis Catòlics. Erasme. La reforma protestant. Dürer, Cranach. Carles V, Felip II. Shakespeare. El Segle d’Or literari espanyol: Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca. Tiziano, Brueghel, El Greco, Caravaggio. Els levellers i Cromwell. Descartes, Pascal. La revolució científica moderna (Copèrnic, Kepler, Galileu, Newton). Rubens. Olivares, Richelieu. Velázquez, Rembrandt, Vermeer. El Segle d’Or literari francès: Corneille, Molière, Racine. Lluís XIV. La música barroca: Vivaldi, Bach, Haendel. El classicisme musical (Haydn, Mozart). La Il·lustració. Carles III. Goya. Voltaire, Rousseau. La fisiocràcia. El liberalisme: Adam Smith. Kant. La Revolució Francesa. David, Ingres, Delacroix. Napoleó. Goethe. Hegel. Beethoven. Friedrich. El romanticisme musical (Schubert, Chopin). El segle XIX i la Revolució industrial (cotó, ferro, vapor, ferrocarril, acer, electricitat, química de síntesi, motor d’explosió). Darwin. Marx. Wagner. Bismarck. El realisme (Millet, Courbet). Tolstoi. Gaudí. Txèkhov. L’Imperi britànic. L’impressionisme (Manet, Monet, Renoir). Debussy, Ravel. El post-romanticisme (Mahler, R. Strauss, Klimt, Schiele).

Humanitats 3: Les avantguardes en pintura (Cézanne, Van Gogh, Gauguin, Rodin, fauves, Die Brücke, expressionisme, cubisme, surrealisme, abstracció, Kandinski, Matisse, Mondrian, Picasso, Miró) i música (Schoenberg, Berg, Webern, Bartok, Stravinski, Xostakovitx). La Primera Guerra Mundial. Rilke. Le Corbusier. Einstein i la ciència moderna. La Revolució russa i la Unió Soviètica. El feixisme i el nazisme. Machado. Thomas Mann. Keynes. La Segona Guerra Mundial. La revolució xinesa. El procés de descolonització. Albert Camus. L’Estat de Benestar. La crisi de les ideologies. La secularització. La globalització. Les tecnologies de la informació i la comunicació; Internet. La condició humana en el nostre temps. Coneixement del món i transformació del món. Els valors i el compromís que poden generar i que els fa possibles. El paper dels referents. Distinció i imbricacions entre sensibilitat, qualitat humana i espiritualitat. Les fonts de sentit vital.


(aquesta proposta va ser tramesa a la Xarxa Vives d'Universitats el dia 8 de juny de 2010, amb el prec de fer-la arribar als rectors de les universitats de la Xarxa. El dia 21 de juny de 2010 la Xarxa Vives en confirmà la recepció i ens comunicà que havia traslladat el tema a la rectora de la Universitat Ramon Llull, per tal que aquesta indiqués si esqueia tractar-ho en els òrgants de govern de la Xarxa Vives. El dia 9 de juliol de 2010 el rectorat de la URL ens va fer saber que no demanarien que s'elevés aquesta proposta als rectors de la Xarxa Vives).