Escolta, Senyor, les meves paraules,
acull el meu anhel.
Estigues atent al meu crit d'auxili,
rei meu i Déu meu,
perquè és a tu que jo imploro.
Senyor, escolta el meu clam a trenc d'alba:
t'exposo el meu plet de bon matí
i em quedo esperant.
(del Salm 5)
- - -
Escolta el meu prec, Déu meu;
quan et suplico, no t'amaguis!
Escolta atentament i respon-me!
Vaig perdut, portant arreu el meu dolor.
Escolta atentament i respon-me!
Vaig perdut, portant arreu el meu dolor.
Dintre meu sento el cor adolorit,
s'apodera de mi un pànic de mort,
m'agafa por i tremolo,
m'envaeix l'esgarrifança.
I dic: «Oh si tingués les ales del colom!
D'una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m'estaria al desert.
De pressa buscaria un recer
contra ventades i huracans.»
s'apodera de mi un pànic de mort,
m'agafa por i tremolo,
m'envaeix l'esgarrifança.
I dic: «Oh si tingués les ales del colom!
D'una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m'estaria al desert.
De pressa buscaria un recer
contra ventades i huracans.»
Però jo invoco Déu,
i ell, el Senyor, em salvarà.
Al vespre, al matí, al migdia,
li confio el meu dolor.
(del Salm 55)
- - -
Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
a força de plànyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.
Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.
i ell, el Senyor, em salvarà.
Al vespre, al matí, al migdia,
li confio el meu dolor.
(del Salm 55)
- - -
Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
a força de plànyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.
Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.
Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llàgrimes la beguda,
quan veig amb quina fúria m'has alçat
i m'has rebatut per terra.
La vida se m'apaga com l'ombra del capvespre
i em vaig assecant com l'herba.
(del Salm 102)
- - -
El meu crit implora l'ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.
Aboco al seu davant el meu plany,
exposo davant d'ell el meu perill:
«El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camino;
m'han amagat un llaç
al lloc per on passava.
Mira al meu costat i ho veuràs:
no trobo ningú que faci cas de mi,
he perdut tota esperança d'escapar-me,
ningú no s'interessa per salvar-me la vida.»
Imploro auxili, Senyor, i et dic:
«Tu ets el meu refugi,
la meva possessió en aquesta vida.
Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat.»
(del Salm 142)
- - -
Senyor, escolta la meva pregària,
estigues atent a la meva súplica,
respon-me, tu que ets bo i fidel.
No vulguis judicar el teu servent:
ningú dels qui viuen no és just davant teu.
El meu esperit se sent rendit,
està consternat el meu cor.
Estenc els braços cap a tu:
em sento davant teu com una terra esgotada.
De pressa, Senyor, respon-me,
que ja em falta l'alè;
no m'amaguis la teva mirada,
que baixaria a la fossa de la mort.
Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia,
perquè jo confio en tu.
Fes-me conèixer el camí que he de seguir,
que a tu elevo la meva ànima.
(del Salm 142)
- - -
Senyor, escolta la meva pregària,
estigues atent a la meva súplica,
respon-me, tu que ets bo i fidel.
No vulguis judicar el teu servent:
ningú dels qui viuen no és just davant teu.
El meu esperit se sent rendit,
està consternat el meu cor.
Estenc els braços cap a tu:
em sento davant teu com una terra esgotada.
De pressa, Senyor, respon-me,
que ja em falta l'alè;
no m'amaguis la teva mirada,
que baixaria a la fossa de la mort.
Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia,
perquè jo confio en tu.
Fes-me conèixer el camí que he de seguir,
que a tu elevo la meva ànima.
Ensenya'm a fer la teva voluntat,
tu ets el meu Déu.
El teu esperit és bo:
que em condueixi per terra plana.
Pel teu nom, Senyor, guarda'm la vida;
tu que ets bo, treu-me del perill.
(del Salm 143)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada