divendres, 31 de maig del 2024

Sobre música clàssica: obres



Twombly 1961


Pot ser útil tenir a mà un conjunt d'obres que poden ajudar a agafar gust per la música clàssica. Es tracta de tastar-ne i retenir aquelles que ens cridin l'atenció. "Tastar" vol dir sentir prou vegades com perquè després ens sigui possible dir "això ho conec", encara que no sapiguem quina obra és. Millor no seguir un criteri cronològic a l'hora de tastar. Quan quelcom crida l'atenció, fixar-s'hi, llegir coses sobre l'obra i l'autor, mirar de trobar obres properes.

De totes aquestes obres n'hi ha grans versions; les que s'indiquen només són unes poques de les possibles.


Renaixement

Cristóbal de Morales (1500-1553)

Ø     Officium defunctorum
Ø     Missa Pro Defunctis
        Hi ha una preciosa versió d'ambdues obres per Jordi Savall (Astrée Audivis)

Victoria (1548-1611)

Ø     Ave Maria
-       Senex Puerum portabat
-       Requiem

Monteverdi (1567-1634)

Ø     Lament d’Ariadna
-       Orfeo (òpera de 1607)
-       Vespres de la Mare de Déu (1610)


Barroc

Corelli (1653-1713)

Ø     Concerti grossi, Op. 6 (1714)

Purcell (1659-1695)

Ø     Dido i Eneas (òpera de 1689, curta i amable)
Ø     Música per al funeral de la reina Mary

Couperin (1668-1733)

-       Trois leçons de ténèbres (1714)

Vivaldi (1678-1741)

Ø     "Les quatre estacions" (1725). Extraordinàries; n'hi ha una bona versió de Von Karajan amb Michel Schwalbé al violí (DG), amb un tempo una mica lent però que permet descobrir totes les subtileses del violí, deliciosament tocat per Schwalbé.
-       L'estro armonico Op. 3 (1712)
-       Glòria RV 589
-       Stabat Mater
-       I molts altres concerts, sobretot de violí, plens de vida i d'alegria

Scarlatti (1685-1757)

-       Sonates. Són famoses les versions de Horowitz

Bach (1685-1750)

Ø     Concerts per a violí BWV 1041, 1042 i per a dos violins BWV 1043. Per exemple, en la versió dels Oistrach (Deutsche Grammophon) o la de l'Academy of Ancient Music dirigida per Christopher Hogwood (Decca)
Ø     Suites n. 2 i 3, BWV 1067 i 1068, especialment la famosa Ària de la suite n. 3 BWV 1068
Ø     Suites per a violoncel sol, BWV 1007 a 1012. És de referència la versió de Pau Casals (EMI), enregistrada el 1936
-       Concerts de Brandemburg, BWV 1046 a 1051
Ø       Sonates i partites per a violí sol, BWV 1001 a 1006
Ø       El clavecí ben temperat, BWV 846 a 893
Ø      Variacions Goldberg BWV 988. És famosa i brillant la versió de Glenn Gould (CBS)
Ø      Passió segons Sant Mateu (1729)
Ø      Oratori de Nadal BWV 248 (1734)
Ø       Missa en Si m BWV 232 (1733), la seva gran missa
-       Suites franceses per a clavecí
Ø     L’ofrena musical BWV 1079
Ø      L’art de la fuga BWV 1080
-       Cantates (les BWV 140 i 147 i alguna selecció)
-       Tocates i fugues per a orgue BWV 565

Haendel (1685-1759)

Ø     El Messies (1714)
Ø     Música aquàtica (1717)
Ø     Música pels focs artificials (1749)
Ø     Concerti grossi, Op. 6 (1739). Magnífics; bona versió dirigida per Raymond Leppard (Phillips)


Classicisme

Gluck (1714-1787)

-       Orfeo i Euridice (òpera, 1762)


Haydn (1732-1809)

Ø     Concert per a violoncel en Do. Gran versió de Jacqueline du Pré (EMI)
Ø     Quartets Op. 33, 51, 64, 76 i 77. L'Op. 51 és preciós; el 76.3 és el conegut Kaiserquartett i el seu moviment lent esdevingué l'himne alemany; també és famós el 74.3, Reiterquartett.
Ø     Trios amb piano. Extraordinària versió del trio Beaux Arts.
Ø     Simfonies 93 a 104, escrites a Londres, especialment la 94 (1791)
Ø     Sonata Hob.XVI:52
-       La creació (1799)
-       Les estacions (1801)

Mozart (1756-1791)

Ø     Simfonia concertant per a violí i viola K 364. Remarcable; gran versió de Perlman i Zuckerman
Ø     Concerts per a piano n. 9 K 271 i del 17 al 27, especialment l'adagio del 21
Ø     Concerts per a violí
Ø     Petita música nocturna K 525
Ø     Requiem K 626 (1791)
-       Sonates per a piano, especialment la K 331
-       Sonates per a violí i piano
-       Simfonies 35 a 41, especialment les tres darreres.
-       Quartets K 348, 421, 428, 458, 464, 465, 499, 575, 589, 590
-       Quintet per a cordes K 516
-       Concerts per a trompa, especialment el n. 2 K 417
-       Concert per a clarinet K 622
-       Sonata K 457
-       Fantasia K 475
-       Adagio i fuga K 546
-       Missa en Do menor, K 427 (1783)
-       Òperes: La flauta màgica (1791), Don Giovanni (1787), Les noces de Fígaro (1786), Cosi fan tutte (1790)

Beethoven (1770-1827)

Ø     Concert per a violí Op. 61 (1806). Obra mestra. Ens agrada especialment la versió de Perlman amb Giulini (EMI). També són molt apreciades les versions de Menuhin amb Furtwängler, la d'Oistrakh amb Cluytens i la de Francescati amb Walter.
Ø     Concerts per a piano n. 2 (1789), 3 (1801), 4 (1806, obra mestra) i 5 (1809).
Ø     Quartets; tots excel·lents, dividits en primerencs, mitjans i tardans; els tardans, especialment els Op. 130 a 133 són insòlits, d'una gran modernitat. Bona versió del quartet Alban Berg (EMI).
Ø     Simfonies n. 3 (1804), 5 (1807), 6 (1808), 7 (1812) i 9 (1824), totes elles obres mestres.
Ø     Sonates per a violí, Op. 23, 24 ("Primavera", preciosa), 30 i 47 ("Kreutzer", intensa).
Ø     Sonates per a piano, Op. 10 (atenció al segon moviment de la 10.3), 13 (la gran "Patètica"), 27 (especialment la 27.2, la meravellosa "Mondschein", "Clar de lluna"), 28, 31 i a partir de la Op. 49 (especialment la Op. 57, la coneguda "Apassionata", i la Op. 106, la "Hammerklavier")
Ø     Fidelio(1805), la seva única òpera, amb un meravellós quartet.
-       Missa Solemnis (1818), la seva grandiosa missa; fixar-se en el Benedictus.
-       Sonates per a violoncel, Op. 69 (1808) i 102 (1815)
-       Trios Op. 70 (1808) i 97 (1811)
-       Septet Op. 20 (1800), amb un emotiu i amable segon moviment.


Romanticisme

Weber (1786-1826)

-       Der Freischütz (òpera, 1821)

Rossini (1792-1868)

-       Les sonates per a corda
-       Stabat Mater (1841). Bona versió de Giulini (DG)
-       Petita missa solemne (1863)
-       Les obertures d'algunes òperes, com ara les de La gazza ladra i Guillem Tell

Schubert (1797-1828)

Ø     Octet en Fa D 803, amb el seu encantador segon moviment.
Ø     Quintet en La, Op. 114.
Ø     Quintet en Do, Op. 163 D 956 (els moviments 1, 3 i 4 són rics i potents; el 2 és una veritable perla. Els primers entre 4 i 5 minuts -segons les versions- són un dels temes més colpidors de la música clàssica, d'una netedat i una coherència de desenvolupament extraordinàries; després, una agitació apareix, fins que cap al minut 8 el tema inicial retorna, però amb la marca del passatge agitat experimentat; impressionant. N'hi ha una bona versió enregistrada el 1952 a Prades amb Pau Casals).
Ø     Quartets, especialment "La mort i la donzella" n. 14 D 810, molt emocionant.
Ø     Impromptus D 899 i 935
Ø     Sonata per a violoncel i piano en La m D 821
Ø     Trios amb piano D 898 i 929 (el D 898, acabat el 1828, té un inspirat primer moviment d'un alegre optimisme; el segon és d'una gran tendresa; el tercer, d'una dolça alegria i el quart d'una ferma vitalitat. En el D 929 el moviment més inspirat és el segon, una veritable perla, que va formar part del la banda sonora de la pel·lícula Barry Lyndon. Les versions del Beaux Arts Trio són rotundes i brillants; les del Trio Fontenay més dolces i lligades.)
-       Quintet amb piano “La truita” D 667
Ø     "La bella molinera" D 795, cicle de cançons
Ø     "Viatge d’hivern" D 911, cicle de cançons
Ø     "El cant del cigne" D 957, cicle de cançons
Ø     Altres lieder (antologia; ens agraden especialment les versions de Gundula Janowitz)
-       Simfonies n. 5, 8 i 9, D 485, 759 i 944
-       Sonates per a piano, especialment la sonata en Si bemoll D 960
-       Fantasia Wanderer, D 760

Berlioz (1803-1869)

Ø     Simfonia fantàstica Op. 14 (1830), obra mestra; ens agrada una de les versions de Charles Munch amb la Boston Symphony Orchestra, de 1954; és molt ben valorada la versió de Colin Davis amb la Concertgebouw.
-       Romeu i Julieta Op. 17
-       Requiem (Gran missa dels morts)

Mendelssohn (1809-1847)

Ø     Concert per a violí en Mi m, Op. 64, obra mestra, un dels grans concerts de violí
Ø       Simfonies 3, 4 i 5
Ø       "El somni d’una nit d’estiu"
Ø       Romances sense paraules
-       Concerts per a piano Op. 25 i 40
-       Elies (oratori)

Chopin (1810-1849)

Ø     Nocturns
Ø     Valsos
Ø     Preludis
Ø     Balades
Ø     Mazurques
Ø     Estudis
-       Scherzos
-       Poloneses
-       Sonates per a piano, Op. 35 i 58
-       Sonata per a violoncel i piano, Op. 65
-       Concerts per a piano n. 1 Op. 11 (1829) i n. 2 Op. 21 (1828)

Schumann (1810-1856)

Ø     "Kinderszenen", Op. 15, delicioses petites peces per a piano. Ens agraden les versions de Marta Argerich i Maria Joao Pires.
Ø     Concert per a piano, Op. 54 (gran versió de Clara Haskil)
-       Concert per a violoncel en La m, Op. 129 (gran versió de Pau Casals)
-       Concert per a violí en Re m (escrit ja a la frontera de la bogeria; bona versió de Henryk Szeryng amb Antal Dorati dirigint la Orquestra Simfònica de Londres)
-       Simfonia n. 2, Op. 61
-       Lieder, Op. 39, 48
-       Estudis simfònics Op. 13 (1834), per a piano
-       Quartet amb piano Op. 47. Amb un tercer moviment extraordinari, si més no en la versió del trio Beaux Arts

Listz (1811-1886)

-       Concerts per a piano n. 1 i 2
-       Estudis
-       Rapsòdies hongareses
-       "Anys de peregrinació"
-       Simfonia Faust
-       Sonata en Si menor
-       Peces per a piano com La lugubre gondola R 81 (segona versió), Nuages gris R 78 o Schlaflos, Frage und Antwort Nocturne R 79

Wagner (1813-1883)

Ø     Parts orquestrals i una tria de parts cantades de les grans òperes: Lohengrin (preludi de l'acte I), Tannhauser (obertura), Tristany i Isolda (obertura i tota l'òpera), Els mestres cantaires, L'holandès errant, Les Walkíries (la famosa cavalcada), Siegfried, El capvespre dels déus (mort de Siegfried a l'acte III), Parsifal...
Ø     Idili de Siegfried
Ø     Wesendonk lieder

Mussorgski (1839-1881)

Ø     Quadres d’una exposició
-       Borís Godunov (òpera, 1873)

Verdi (1813-1901)

Ø     Requiem (1874)
-       Quattro pezzi sacri
Ø     La Traviata (òpera, 1852)
-       Altres òperes: Il trovatore, Rigoletto, Don Carlo, Otello, Falstaff...

Gounod (1818-1893)

Ø     Faust (òpera, 1859)

Bruckner (1824-1896)

Ø     Simfonies n.4, 5, 7, 8 i 9

Brahms (1833-1897)

Ø     Un rèquiem alemany (1868), Op. 45, amb el seu impressionant segon moviment
-       Simfonies, Op. 68, 73, 90, 98
-       Concerts per a piano n. 1 en Re m, Op. 15 (1858) i n. 2 en Si bemoll, Op. 83 (1881)
-       Concert per a violí en Re, Op. 77 (1878)
-       Doble concert per a violí i viloloncel en La m, Op. 102 (1887)
-       Sonata per a violí n. 1
-       Quartet de corda n. 1
-       Quintet de corda n. 2
-       Quintet amb clarinet
-       Liebslieder Op. 52
-       Zigeunerlieder Op. 103

Saint-Saëns (1835-1921)

-       Concert per a violoncel Op. 33

Bizet (1838-1875)

Ø     Carmen (òpera, 1875)

Txaikovski (1840-1893)

Ø     Concert per a piano, Op. 23 (obra mestra)
Ø     Concert per a violí, Op. 35
Ø     Serenada per a corda, Op. 48 (preciosa)
Ø     Simfonies n. 4, 5 i 6 (Op. 36, 64 i 74; la versió considerada millor és la de Mravinsky)
-       Suites de “El llac dels cignes” i “El trencanous”
-       Evgen Oneguin (òpera)

Dvorak (1841-1904)

Ø     Serenada per a corda, Op. 22 (preciosa)
Ø     Concert per a violoncel en Si m, Op. 104 (de 1895, una obra brillant i optimista; hi ha una bona versió de Pierre Fournier amb la Berliner Philharmoniker dirigida per George Szell, de 1962, i una altra bona versió de Jacqueline du Pré amb la Chicago Symphony dirigida per Daniel Barenboim, que llavors era el seu marit, de 1970; en el primer moviment hi ha un passatge on la Du Pré et fa posar la pell de gallina)
Ø     Simfonies 6, 7, 8 i 9, Op. 60, 70, 88 i 95 (especialment la darrera, “Del nou món”)
-       Quartets n.8 a 14 (especialment el n.9, Op.34 i el “Quartet americà” n.12, Op. 96). Gran versió del Quartet de Praga.
-       Trio amb piano Op. 90
-       Quintet amb piano n. 2 en La Op. 81
-       Dances eslaves, Op. 46 i 72
-       Stabat Mater, Op. 58 (bona versió de Sawallisch)
-       Requiem Op. 89

Grieg (1843-1907)

Ø     Concert per a piano en La m, Op. 16
Ø     Dues melodies elegíaques, Op. 34
Ø     Suite Holberg, Op. 40
Ø     Peer Gynt, Op. 23
-       Suite lírica, Op. 54
-       Peces líriques per a piano

Fauré (1845-1924)

Ø     Requiem, Op.48 (obra mestra, 1890)
-       Elegia Op. 24
-       Nocturns

Elgar (1857-1934)

-       Marxes de pompa i circumstància Op. 39

Puccini (1858-1924)

-       Les grans òperes: La Bohème, Tosca, Madama Butterfly

Albéniz (1860-1909)

Ø     Iberia
-       Suite española

Mahler (1860-1911)

Ø     Simfonies
Ø     Das Lied von der Erde
Ø     Kindertotenlieder
Ø     Rückertlieder
-       Das Knaben Wunderhorn

R. Strauss (1864-1949)

Ø     Les metamorfosis
Ø     Mort i transfiguració, Op. 24
Ø     Lieder, Op. 27 (i molts altres, especialment els quatre darrers). Gran versió de Dietrich Fischer-Dieskau.
-       Till Eulenspiegel, Op. 28
-       Així parlà Zaratustra, Op. 30
-       Vida d’heroi, Op. 40
-       Simfonia alpina, Op. 64
-       Simfonia domèstica
-       Don Quixote
-       Interludis simfònics d’”Intermezzo” (especialment el segon)
-       Fantasia simfònica de Die Frau ohne Schatten
-       Suite de “El cavaller de la rosa”


Segle XX

Debussy (1862-1918)

Ø     Deux Arabesques
-       La plus que lente
-       Images
-       Préludes
-       Estampes
-       Nocturnes
-       Jeux
-       Clair de lune, tercer moviment de la Suite bergamasque
-       La mer
-       Prélude à l'après-midi d'un faune
-       Pelléas et Mélisandre
-       Martiri de Sant Sebastià
-       Quartet de corda

Satie (1866-1925)

Ø     Gnossiennes
Ø     Gymnopédies

Reger (1873-1916)

Ø     Sonates per a violoncel

Ravel (1875-1937)

-       Daphnis et Chloé (1912)
-       Concert per a piano en Sol Op. 23 (1931)
-       Concert de piano per a la mà esquerra (1930)
-       La Valse (1920)
-       Boléro (1928)
-       Rapsòdia espanyola (1907)
-       Valses nobles et sentimentales (1911)
-       Pavane pour une Infante défunte (1899)
-       Quartet de corda en Fa (1903). N’hi ha una bona versió del Quartetto Italiano.
-       Trio amb piano en La m (1914). N’hi ha una bona versió del Beaux Arts Trio.
-       Sonata per a violí i piano en Sol (1927). N’hi ha una bona versió d’Arthur Grumiaux amb István Hajgu.
-       Introducció i allegro (1905)
-       Le tombeau de Couperin (1917)

Falla (1876-1946)

Ø     El amor brujo

Schönberg (1874-1951)

Ø     La nit transfigurada, Op. 4 (obra mestra; n'hi ha una emocionant interpretació de la versió per orquestra de cordes de Karajan amb la Berliner Philharmoniker)
-       Gurrelieder
-       Erwartung, Op. 17
-       Pierrot lunaire
-       El supervivent de Varsòvia
-       Quartets
-       Concert per a violí Op. 36
-       Concert per a piano Op. 42

Berg (1885-1935)

-       Tres peces per a orquestra Op. 6
-       Suite lírica
-       Suite de “Lulú
-       Concert per a violí

Webern (1883-1945)

-       Cinc moviments Op. 5
-       Sis peces per a orquestra Op. 6

Bartok (1881-1945)

Ø     Concert per a orquestra, Sz 115 (1943, obra brillant; n'hi ha una bona versió de János Ferencsik)
-       Música per a cordes, percussió i celesta Sz. 106
-       Quartets (difícils però impactants)
-       Sonata per a violí sol
-       Sonates per a violí i piano
-       Concert per a violí n. 2
-       Concert per a piano n.3, amb el seu emocionant segon moviment

Stravinski (1882-1971)

Ø     La consagració de la primavera (obra mestra, 1913)
-       L’ocell de foc (1910)
-       Petruxka (1911)
-       Noces (1917)
-       La història del soldat (1918)
-       Pulcinella (1920)
-       Octet de vent (1923)
-       Oedipus Rex (1926)
-       El bes de la fada (1928)
-       Simfonia dels Salms (1930)
-       Cantata (1952)
-       Septuor (1953)
-       Canticum Sacrum (1955)
-       Agon (1957)
-       Threni (1958)
-       Requiem (1966)

Xostakovitx (1906-1975)

-       Quartets
-       Simfonies. Hi ha qui considera que les millors versions són les de Mravinski per a les simfonies 5 a 12 i 15 i les de Kondraixin per a les simfonies 1 a 4, 6, 9 13 i 14.
-       Sonata per a violoncel, Op. 40
-       Trio, Op. 67
-       Preludis i fugues per a piano, Op. 87 (1951)
-       Concert per a violoncel Op. 107
-       Concert per a piano, trompeta i orquestra de cordes en Do m Op. 35, amb el seu emocionant segon moviment
-       Sonata per a violí i piano Op. 134
-       Sonata per a viola i piano Op. 147

Britten (1913-1976)

-       Peter Grimes (1945)
-       Billy Budd (1960)
-       La violació de Lucrècia (1947)
-       Canticles
-       Simple Symphony (1934)
-       Spring Symphony (1949)
-       War Requiem (1951)
-       Segona suite per a violoncel Op. 80 (1962)
-       Tercera suite per a violoncel Op. 87 (1972)
-       Concert per a piano n. 1 (1945)

Barber (1910-1981)

Ø     Adagio per a cordes, Op. 11

Mompou (1893-1987)

Ø     Música callada
-       Cançons i danses

Poulenc (1899-1963)

-       Stabat Mater
-       Gloria
-       Motets de penitència
-       Missa en Sol
-       Sonata per a flauta
-       Concert per a orgue

Messiaen (1908-1992)

Ø     Quatuor pour la fin du temps. Estrenat el 15 de gener de 1941 a Stalag VIII-A, un campament per presoners de guerra a Görlitz, Alemanya (actualment Zgorzelec, Polònia), per part de Messiaen (que havia escrit l'obra en aquest mateix campament) i tres altres presoners músics, sota la pluja, amb instruments molt precaris i davant de 400 presoners més. Messiaen va dir més tard respecte a aquesta estrena: “Mai no he sigut escoltat amb una atenció i comprensió tan profunda com llavors.”