Chagall 1960 |
Aquest és el diàleg entre un sacerdot, Amassià o Amasies, i un profeta, Amós (Amós VII, 10-17, cap al 750 aC):
"Amassià, sacerdot de Betel, va enviar aquest missatge a Jeroboam, rei d’Israel:
«Amós conspira contra tu dintre mateix d’Israel. El país no pot tolerar més el que ell diu. Això és el que Amós profetitza:
Jeroboam morirà víctima de l’espasa,
i el poble d’Israel serà deportat,
serà deportat lluny de la seva pàtria.
Després Amassià va dir a Amós:
- Vident, ves-te’n d’aquí, fuig al país de Judà i guanya-t’hi el pa fent de profeta, però aquí, a Betel, no tornis més a profetitzar-hi, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.
Amós li va respondre:
- Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel.” Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor! Tu em dius que no profetitzi més contra la gent d’Israel, que no vaticini contra els descendents d’Isaac. Doncs això et fa saber el Senyor:
“La teva dona farà de prostituta per la ciutat,
els teus fills i les teves filles cauran víctimes de l’espasa,
les teves terres seran repartides;
tu moriràs en un país impur,
i el poble d’Israel
serà deportat lluny de la seva pàtria.”
El nostre estimat mestre Carles Comas, al seu llibre "Un Jesús exigent però engrescador" (Claret, octubre de 2023) recull la potent explicació que John Dominic Crossan i Jonathan L Reed fan del llibre d'Amós a la seva obra "Jesús desenterrado":
"Jeroboam II va regnar durant gairebé trenta anys. [...] Amós era un profeta-pastor del segle VIII originari de Tecoa, a Judà, un vident de rang inferior al d'agricultor, que es va presentar al regne del nord [Israel] enmig de la prosperitat de Jeroboam, carregat d'acusacions fatídiques, sinistres advertències i promeses d'inexorable ruïna. "I derrocaré les cases d'hivern sobre les cases d'estiu, i seran destruïts els palaus d'ivori, i desapareixeran moltes cases", diu l'oracle del Senyor (Amós III, 15). I "preteneu llunyà el dia de la calamitat, aferrant-vos al present d'un repòs perniciós. Vegeu com s'estiren en divans d'ivori i, indolents, es tomben en els seus llits" (Amós VI, 3-4). Què tenia de dolent per Amós la forma de fer prosperar el Regne d'Israel utilitzada per Jeroboam? Vegem quatre temes crucials.
1. Comerç i pobresa. El tema de l'opressió dels pobres es repeteix com un redoblament de tambor en tots els oracles pronunciats per Amós, reunits en l'actualitat en el llibre que porta el seu nom. Però en VIII, 4-6 es barreja amb el tema de la comercialització: »Escolteu això, els qui engoliu els pobres fins al punt d’exterminar els desvalguts del país! Vosaltres dieu: “¿Quan haurà passat la festa de la lluna nova per a poder vendre queviures? ¿Quan haurà passat el repòs del dissabte per a poder obrir els graners? Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.” La importació de productes forans costosos significava un intens i peculiar comerç interior.
2. Pobresa i justícia. No es tracta només que tots siguin pobres i que la pobresa sigui dolenta. L'increment del luxe en un dels extrems de la societat es produeix gràcies a l'increment de la pobresa en l'altre. El ric s'enriqueix a mesura que els pobres s'empobreixen. "Per tres i fins quatre crims que els d’Israel han comès no em faré enrere! Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies. Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils." (Amós II, 6-7). "Trepitgeu els febles i els preneu la seva part de gra. (...) Jo sé que amuntegueu les culpes, que són molts els vostres pecats: maltracteu l’innocent, accepteu suborns, no feu justícia als pobres. " (Amós V, 11-12) "Què en traieu de convertir el dret en metzina i la justícia en absenta?" (Amós VI, 12).
3. Justícia i culte. Els temes de la justícia i del culte arriben sorprenentment al seu punt culminant en aquests famosíssims versicles: "Diu el Senyor: «Detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable." (Amós V, 21-24). Però com estava Amós tan segur que Déu desitjava el judici i la justícia, i no l'ofrena de sacrificis i els cants festius?
4. Culte i aliança. Imaginem la confrontació descrita a Amós VI, 10-17 [transcrita al començament d'aquest escrit] entre Amós, profeta de Tecoa, i Amasies, sacerdot de Betel, "santuari del rei i temple de l'estat". Amasies adverteix Jeroboam II que Amós "conspira contra tu dintre mateix d’Israel". Imaginem la diferència de punts de vista que s'oculta darrere d'aquest xoc d'opinions. Amasies: "Déu exigeix que se li rendeixi culte i nosaltres l'obeïm". Amós: "Déu exigeix que es faci justícia i no li feu cas." Amasies: Del que tu en dius injustícia, nosaltres en diem prosperitat comercial; del que tu en dius injustícia, nosaltres en diem habilitat per als negocis". Amós: "No podeu honorar un Déu de justícia en un estat d'injustícia". Amasies: Abandona el temple, profeta, si vols seguir amb vida".
El que s'oculta darrera d'aquest diàleg són dues formes radicalment diferents d'imaginar el que és un regne. Resumint molt, anomenarem al model de Jeroboam, Regne Comercial, i al d'Amós, Regne de l'Aliança. [...] Que té a veure el teu regne amb un món que pertany a Déu? Com distribueixes els bens materials de la vida en un món que no és teu? De qui és i qui el governa? [...] El xoc, la tensió o la dialèctica de fons és present en tot moment en la història d'Israel i de Judà. En un Regne Comercial la terra que pertany a la humanitat ha de ser explotada al màxim. Al Regne de l'Aliança la terra que pertany a la divinitat ha de ser distribuïda de la forma més justa possible. Pot llavors seguir existint el comerç dins de l'Aliança? I tant que sí. Però aquesta no és la qüestió. I segueix existint l'Aliança dins el comerç? Aquests és la qüestió."
Fins aquí la contribució de Crossan i Reed, a la qual en Carles Comas hi afegeix el següent:
"La "dinàmica" del vell món (la del món que el Regne predicat per Jesús ve a substituir) és la que aquí Crossan anomena "Regne comercial": una economia de mercat regida només per l'afany de lucre (la cobdícia de riqueses). La dinàmica del nou món (la del Regne de Déu que Jesús anuncia), és la dinàmica que aquí Crossan anomena "Regne de l'Aliança"; Déu, creador i amo d'aquest món, és el gran pater familias, que vol que a la seva "finca" tot rutlli bé: que a ningú li falti res; vol una gran família humana on tothom sigui germà de tothom, on tothom tingui els mitjans per sobreviure, on a ningú no li falti el pa de cada dia.
Déu considera Israel com el "seu" poble: l'ha triat lliurement i hi ha fet una aliança exclusiva; ara bé, si ha de ser el "poble de Déu", llavors s'ha de comportar d'una manera digna de Déu, d'una manera que quan Déu el presenti al món com el seu poble, com a model, no el faci quedar malament, no el faci avergonyir. No poden estar explotant-se els uns als altres, sinó que han de mostrar-se com a germans, fills d'un mateix Pare."
Chagall 1960 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada