Interpretacions

Denis 1928

"Bultmann exigeix l'acceptació de la fe sense cap estintolament. És cert que aquesta no es recolza en miracles, en obres, però no crec que no es recolzi en res. Acceptar la fe sense cap estintolament és tan mític i miraculós com creure en la fisicisitat de les aparicions o en els miracles. El que passa és que Bultmann veu la matèria, el món, com a oposats a Déu, a l'ordre de la gràcia, i a l'home com a essencialment pecador. En aquesta situació només un canvi radical de natura, una nova creació, els pot fer canviar de naturalesa i de destí. Constitueix una visió pessimista de la naturalesa i de l'obra de la creació i, doncs, de Déu mateix. En una visió optimista de la naturalesa i de l'home, com la que ens ofereixen el primer capítol del Gènesi i el mateix Jesús, l'home està ordenat a Déu, ja des del principi, i conté les virtualitats de desplegament per a poder arribar al terme d'ordenació. La naturalesa i l'home no necessiten ser re-creats, necessiten desplegar-se. La fe ja no s'estintola en el buit, sinó en aquesta dinàmica de desplegament i en l'obertura de l'home a l'ésser i a la veritat i, doncs, al suprem Ésser i a la infinita Veritat. Bultmann, com moltes religions, especialment les protestants, és un radical dualista, privat de tot pont entre Déu i la creació. Crec que hauríem de superar aquest dualisme i poder copsar la resurrecció com el terme natural del desplegament de l'home. No es pot fer, doncs, una ruptura absoluta entre la història i la fe. Els fets són la terra on es cultiva la llavor de la fe. Consegüentment a tot això, crec que la justificació no és el producte de la fe, i menys de la sola fe, sinó de la conversió de l'home obert a Déu, és a dir, de l'autoordenació de l'home a Déu. El per-a-nosaltres de Jesús, incloses la mort i la resurrecció, s'esdevé en tant que ens és company d'història i de destí.

Willi Marxsen ens ofereix una altra interpretació. Ell vol superar el trencament bultmanià entre la història i la fe, entre l'esdeveniment i el seu sentit. Accepta i parteix del fet que els deixebles "veieren" Jesús vivent després de la mort. Aquest "veure" tradueix llurs experiències i ha estat interpretat segons les categories apocalíptiques de la resurrecció dels morts. Segons Marxsen aquesta interpretació no és l'única que es pot donar. Ell en proposa una altra: la causa de Jesús continua endavant. Quina causa? La de la vida i el missatge de Jesús. Quan jo em faig meu aquest missatge, crec en Jesús, crec que ell continua vivent en mi i en la història; aleshores Jesús ve també avui a mi i viu en mi. El missatge del Jesús terrenal no s'ha fet inútil per la creu, sinó que és actual. En aquest sentit la resurrecció, segons Marxsen, es pot considerar com un fet real. En la comunitat primitiva s'interpreta el fet d'haver arribat a la fe que Jesús vivia realment en els deixebles, en la categoria de resurrecció. Els qui creuen en Jesús confessen: Jesús ha ressuscitat. En examinar històricament els textos evangèlics, Marxsen pensa que "no descobrim al seu darrera el fet 'resurrecció de Jesús' sinó la fe de la comunitat primitiva després de la mort de Jesús." Quina fe? La d'acceptar el missatge de Jesús. Aquesta fe és una realitat. D'on neix? De Jesús mateix. Amb la mort de Jesús no quedà sense força l'oferta del Mestre. Aquesta oferta és present avui i la seva força continua operant en els homes d'ara."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 262-264).