dijous, 31 d’agost del 2023
Marc Aureli IV, 48: Adversitat
dimecres, 30 d’agost del 2023
Sant Fèlix
Sant Fèlix |
2. - L'estampa de Sant Fèlix és una imatge per honorar Sant Fèlix, per lloar-lo i retre-li homenatge. S'ha de correspondre amb aquest propòsit. No és una obra d'art. Per això no es pot invocar la llibertat de l'artista; qui encarrega i qui dissenya l'estampa ha de respectar el seu sentit i propòsit.
3.- Cal prendre consciència del significat profund del sant, cal saber a què respon, què simbolitza. La interpretació més aparent i superficial, la més visible, és la del sant com a protector de la vila davant les desgràcies (pesta, sequera o el que sigui). Aquesta interpretació va portar a coses curioses com un canvi del sant de referència (o patró) quan aquest fracassava en algun moment de necessitat de protecció. La demanda al Vaticà dels ossos d'un màrtir desconegut (Sant Fèlix) es situa en aquesta línia. Actualment aquesta interpretació, de caire més aviat supersticiós i que havia gaudit de molta popularitat, ja no és vigent; se sap que no opera aquesta mena de protecció, que això no forma part dels poders de cap sant.
4.- Això no vol dir que el sant o patró ja no tingui sentit actualment. Hi ha una segona interpretació, més profunda i més oculta, més discreta i de més difícil accés (cal un cert esforç de reflexió per arribar-hi), un segon significat que manté la seva vigència, i que era vigent també en temps antics encara que la gent no se'n donés gaire compte; era una cosa més aviat inconscient, poc verbalitzada, però que hi era. Aquest significat és el de Sant Fèlix com a símbol de la continuïtat en el temps de la identitat de Vilafranca. Van passant les generacions, la vila va canviant físicament i antropològicament, però hi ha una permanència d'identitat que es manté. Tot i els canvis, hi ha un mateix "ser Vilafranca" i "ser de Vilafranca". Som tan vilafranquins com els de fa tres-cents anys, gent que ja ningú recorda. I transmetem aquesta identitat. I la referència a Sant Fèlix, personalització icònica i simbòlica d'aquest fet, ajuda a aquesta transmissió. Aquest és el sentit vigent de la referència al sant, i quan li retem homenatge estem retent homenatge a la identitat de la vila, i a tots els que la van viure i a tots els que la viuran. Per això és important honorar i celebrar Sant Fèlix; honorem i celebrem la vila, els nostres avantpassats, els nostres descendents i nosaltres mateixos. Per això aquest homenatge ha de ser subratllat amb solemnitat: com tractem el sant és com tractem la vila, com ens tractem a nosaltres mateixos. Si menystenim el sant, menystenim la vila. Si l'honorem, el lloem i el celebrem, honorem, lloem i celebrem la vila.
5.- Els balls de la Festa Major no són els seus protagonistes, sinó mostres d'homenatge al sant, originàriament per part de gremis i altres grups socials. Els balls "acompanyen" al sant per retre-li homenatge i solemnitzar la seva festa. No és Sant Fèlix que "acompanya" els balls; és al revés. Els balls no són un joc divertit, tenen també un significat important. Potser des d'aquest punt de vista seria adient fer una distinció entre "cercaviles" i "processons". Els cercaviles, amb major llibertat dels balls per anar ballant, haurien de ser el dia 29 al migdia i el dia 31 al vespre. Les processons, en canvi, serien el dia 29 al vespre i el dia 30 al vespre. En les processons, el protagonisme hauria de ser del sant; els balls només l'haurien de precedir, d'acompanyar, ballant en molt poques ocasions. S'hauria de subratllar la solemnitat d'aquest acompanyament del sant, on la Moixiganga hi pot tenir un paper adient. La banda s'hauria de limitar a tocar música solemne (i sense moviments corporals) en honor del sant. El sant hauria de ser el gran referent de les processons (i de passada les entrades a Santa Maria serien a una hora adient). La gent hauria de contribuir a aquesta solemnitat, tant anant a la processó com contemplant adientment -amb seriositat i respecte- el pas del sant. Potser es poden trobar noves maneres de manifestar aquesta solemnitat.
6.- Aquesta interpretació del significat del sant es correspon amb una del les més antigues tradicions de la civilització. Asur, Umma, Girsu, Uruk, Ur, Lagash, Eridu, Larsa, Nippur, Kish són noms d'algunes de les primeres ciutats de Mesopotàmia, bressol de la civilització. I en elles ja van constatar el fenomen descrit: la identitat de la ciutat es mantenia tot i el pas de les generacions, anava més enllà del temps, era intemporal, pertanyia a un altre ordre. Això es va expressar considerant com un déu aquesta identitat intemporal de la ciutat, perquè el déu no moria i en canvi els habitants de la ciutat sí. Retre culte al déu de la ciutat era retre culte a aquesta identitat fora del temps de la ciutat, a aquesta dimensió profunda que travessava el temps. Més endavant, els monoteismes no van esborrar aquests deus de les ciutats, sinó que els va substituir per sants patrons compatibles amb el seu propi déu únic, però que jugaven el mateix paper de plasmacions de la identitat intemporal. A Vilafranca del Penedès, actualment aquesta plasmació és Sant Fèlix màrtir.
7.- Que per molts anys, doncs, honorem Vilafranca a través del seu patró Sant Fèlix.
dimarts, 29 d’agost del 2023
Recerques religioses
dilluns, 28 d’agost del 2023
Maragall: Cant espiritual
Van Gogh 1890 |
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?
Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
¿Fóra només l’ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i ¿no podria
esser també una pàtria celestial?
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!"
Joan Maragall (1910)
diumenge, 27 d’agost del 2023
Veure i crear
Cranach 1534 |
Giorgione 1510 |
Corot 1865 |
Modigliani 1917 |
Matisse 1917 |
Lucian Freud |
dissabte, 26 d’agost del 2023
Parlar
divendres, 25 d’agost del 2023
Krishnamurti: Escoltar
Hernández Pijuan 2004 |
dijous, 24 d’agost del 2023
Enfadar-se
dimecres, 23 d’agost del 2023
Equivocació
Rouault 1945 |
dimarts, 22 d’agost del 2023
Daodejing 61
envers el qual tot flueix.
S'ha d'assemblar al paper de la dona al món;
ella es fa seu l'home mostrant-se receptiva amb ell.
Un gran país, mostrant-se receptiu,
incorpora un país petit;
un país petit, mostrant-se receptiu,
és incorporat per un país gran;
tots dos fan servir la receptivitat
per incorporar o ser incorporats.
Un país gran mira de tenir més població;
un país petit mira de donar feina a la seva gent.
Així, tots dos reben el que desitgen.
La grandesa passa per mostrar-se receptiu."
Daodejing 61
Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html
dilluns, 21 d’agost del 2023
Derain: Arbres
diumenge, 20 d’agost del 2023
Ars sacra
dissabte, 19 d’agost del 2023
divendres, 18 d’agost del 2023
López-Picó: Reprenc altra vegada el que us he dit
Sunyer 1918 |
dijous, 17 d’agost del 2023
Riallades
Jawlensky 1935 |
dimecres, 16 d’agost del 2023
Marc Aureli V, 33: Ànim benèvol
dimarts, 15 d’agost del 2023
Al·ludir
Denis 1890 |