Impactant

 

Nolde 1913

Aquesta és la magnífica crònica escrita per Ramon Súrio sobre el concert de Bad Gyal al Guixols Arena el 7 d'agost de 2021, publicada a La Vanguardia el 9 d'agost de 2021. A mi m'ha fet l'efecte que el cronista fa l'escrit perquè l'ha de fer, però que ell mateix al·lucina d'haver-lo de fer. I el fa amb rigor i dignitat, però et sembla que tota l'estona té els llavis premuts per tal que no se li escapi el riure. Realment, té mèrit fer un escrit així.

Una altra cosa és si La Vanguardia ha de fer una crònica d'aquesta mena de concerts (o si TV3 n'ha de parlar extensament en un Telenotícies!). No es tracta tant d'un tema de moralitat - que potser també -, sinó d'un tema de gust, de sensibilitat, per molt que els departaments de promoció dels festivals pressionin - paguin? - per tal que es parli del que fan. A les revistes del Paral·lel sembla ser que hi posaven enginy i gràcia, a l'hora de parlar de certes coses; en aquest espectacle, presentat en el marc del festival de Porta Ferrada (!), no semblava haver-hi aquesta mena de virtuts, però, és clar, no vam ser al concert. Bé, en qualsevol cas aquest és l'exercici de funambulisme de Súrio:

"Èxit total del festival Porta Ferrada en la programació de Bad Gyal, que no només va esgotar les localitats sinó que va obtenir un gran triomf entre els 2.500 assistents, la majoria noies entregades, entre les quals es van poder veure fins i tot nenes de poca edat corejant les seves cançons. Alba Farelo ha aconseguit, amb Bad Gyal, fer impacte entre moltes dones que veuen en ella una artista molt empoderada, amb unes rimes enganxoses, lletres provocadores, lletres i moviments que trenquen els esquemes d’una escena dancehall i trap massa sovint dominada pels clixés masclistes.

En un espectacle de reminiscències dels sound system jamaicans, amb un DJ ocupant-se de llançar els ritmes i una escenografia dominada per dues torres d’altaveus blancs, ella i les seves quatre ballarines escalfen l’ambient de manera tòrrida amb moviments molt sensuals i lascius de pelvis i natges, reminiscència directa del ritme conegut com dembow , que després va penetrar amb força tant en el dancehall com en el reggaeton i el ball denominat “perreo”, una forma de seducció a què Bad Gyal i les seves ballarines s’apliquen amb fruïció ja des del medley inicial de Pussy i Judes amb unes coreografies cuidades i efectives.

En la següent tanda de cançons, Jacaranda i Gasto, amb proliferació d’AutoTune, la referència explícita al dancehall va de la mà amb l’espanglish abans de mostrar el seu poder pecuniari. Després, l’aroma llatina de Candela s’uneix a Open the door amb el rap masculí del tema pregravat. Un altre element destacat del seu missatge és el gust per la marihuana, arribant a fumar un peta, a treure narguilés i a expressar en la bilingüe Santa Maria predilecció per la sativa. I no va faltar Yo sigo igual, en la qual rapeja en català.

Al tram final es va desencadenar una bogeria que va començar a Aprendiendo el sexo, una de les estrofes de la qual diu: “Tu bate y mi toto son lead y armonía”, i Tú eres un bom bom, amb sabrosón rapeig masculí enllaunat. Un altre moment libidinós va ser el de 44, una bomba sexual assaborida amb fruïció. Entre cops de clàxon, sirenes i breaks instrumentals va arribar Zorra, la tornada de la qual (“tú ere’ un mierda, no vale’ na’ y eso todas lo saben”) va sonar de manera estentòria. Els clímaxs es van succeir amb la reggaetonera Alocao i un Fiebre que va demostrar que Bad Gyal s’ha convertit en una impactant estrella."