Un dels anuncis radiofònics més surrealistes dels anys 1950s, els anys de la nostra infantesa, deia així:
"- Napoleón! Napoleón!
- ¿Qué me dices, Josefina?
- Que para mantas y colchas, La Mallorquina!
- ¿Y ya sabes done está?
- En Plaza Universidá!"
Eren temps d'una certa innocència... ¿Com, si no, es pot entendre l'èxit de Dodó Escolà (1920-2005) cantant:
"Qué feliz es el pez en el agua,
qué feliz es el pez en el mar;
con su traje de baño de escamas,
a nadar, a nadar, a nadar..."?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada