Passat i avenir

Fautrier 1956

“No és doncs l'avenir el que sorgeix del passat, sinó el passat el que sorgeix de l'avenir. La ciència, que es limita als fenòmens, és naturalment determinista, perquè va del passat a l'avenir: per a ella, el que serà és l'efecte necessari del que va ser. Però l'ésser humà lliure va de l'avenir al passat. Qui es gira vers el seu passat mereix no tenir ja avenir, deia Oscar Wilde. I és veritat que no es progressa si no és deslligant-nos del que ha estat. Imitar-se a sí mateix o imitar els altres, és el mateix: l'ésser humà torna a caure en l'estat salvatge amb la mateixa facilitat que si se n'anés a dormir. Per altra part, no és ignorant el passat que podrem alliberar-nos, sinó coneixent-lo. D'aquí la utilitat de la història. Però tot i que la història es refereixi al passat, està menys lligada a ell del que sembla. L'únic passat espiritual és el que jo torno a crear en el present: el passat, diu Lavelle, no és tant el conjunt dels nostres records com la potència de conservar-los i d'evocar-los, és a dir, la capacitat de ressuscitar-los constantment per un acte present. Si es vol, la historia és una perspectiva sobre el passat, però el centre d'aquesta perspectiva és sempre el present. I com que aquest centre de perspectiva es modifica constantment, sempre hem de recomençar la història. I és en aquest sentit que la pròpia història confirma la prioritat de l'avenir sobre el passat. “La primera categoria de la consciència històrica no és el record, sinó l'anunci, l'espera, la promesa”, deia magníficament Hegel.”

Jean Lacroix a Psicología del hombre de hoy, Ed. Fontanella, Barcelona 1966, p. 113-114 (títol original: Les sentiments et la vie morale, PUF, Paris 1952).