Morris Louis 1960 |
"La voluntat s'estabilitza en desitjar el bé, en superar l'interès envers un mateix, de manera que podem respondre als altres amb amor i compassió. La voluntat no busca tant els bens mutables i, en canvi, desitja els que no canvien, és a dir, la saviesa, el coneixement espiritual, les virtuts, la consciència mística i la visió/vida unitives. Aquest canvi acostuma gradualment el caràcter a rebre informació procedent d'aquests valors i tresors espirituals -a formar-se en aquests- i a transformar-se, a passar de la preocupació envers un mateix a l'amor, de la hipocresia a la sinceritat, del pecat a la santedat, de les limitacions humanes al poder de la gràcia. El caràcter pren la forma i la substància de la virtut i es va deïficant lentament. Finalment, una existència viva, madura, espiritualment efectiva transforma la nostra pràctica o comportament conformant-nos a la gràcia i a les exigències de l'amor. Tots aquests nivells de transformació es produeixen alhora mentre creixem cap a la nostra natura i identitat definitives."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada