Klein sobre art

Rothko 1949

"L'art que té un impacte en els nostres sentits i ens porta més enllà d'ells, a un estat intemporal, podria anomenar-se art sagrat. L'art decoratiu o experimental ens deixa en els sentits, i en aquest sentit, podem anomenar-lo seglar. Les grans obres "sagrades" que tenen el poder simbòlic de propulsar-nos al regne de l'impersonal són força escasses."

"El gaudi de les grans obres d'art resideix en què tenen el poder de situar-nos davant del que som, davant d'aquesta nuesa i aquest sentit lúdic del simplement ser, alliberats del pensament i d'un excessiu sentit de nosaltres mateixos."

"L'harmonia és la totalitat en el que totes les coses existeixen sense conflicte. És el mateix que la bellesa."

"Què és el que tenen certs objectes que els hi confereix el seu poder simbòlic d'apuntar, més enllà dels sentits, a la nostra veritable naturalesa?"

"El gran art ens desperta a nosaltres mateixos. La veritable admiració està més enllà de tota emotivitat i al veritable art no li interessa remoure sentiments."

"El poder creatiu de les grans obres d'art és la revelació del sagrat."

"En l'artista hi ha un sentiment original de plenitud que es vessa en gratitud. Aquesta, al seu torn, deriva en el desig d'oferir o compartir. L'artista viu amb l'ardent desig de compartir el sentiment original. Aquest desig és el fons de la seva vida. Aquest oferiment busca expressió. Mira de fer-se específic. No es necessita ser un gran artista per sentir això, és quelcom que pertany a tots els éssers humans. Però en l'artista, a causa de les seves aptituds, hi ha, en un cert moment, una condensació d'energia. El desig es fa més localitzat. L'artista lluita per expressar-lo, per trobar la representació apropiada, per fer-lo concret en la seva forma més elevada."

"El gran art no té res a dir, no té propòsit ni intenció. És un obsequi gratuït. El seu significat rau en la seva manca de finalitat."

"Cap art real brolla de l'emotivitat, i aquells suposats artistes que cerquen estimulació artificial en el sofriment mai arriben a la font creativa, estan lligats a l'estimulació."

"Hom no pot expressar-se sense les eines de l'expressió. Hi ha un moment en el que el sentiment interior és tan gran que hom es veu impulsat a expandir el propi repertori de tècnica per tal d'expressar aquest sentiment en l'espai i el temps. En cert sentit, la magnitud del sentiment d'ofrena i la tècnica van junts, així com l'intel·lecte i l'experiència són concomitants en el cercador de la veritat. La tècnica és un mitja per assolir una finalitat. I, tot i això, s'esvaeix per complet en l'obra d'art."

"Conèixer les regles no és suficient. La inspiració ve quan les regles es deixen de banda. És paradoxal. Per estar inspirat t'has d'oblidar de tu mateix i de tot el que coneixes, i per tal d'executar la inspiració t'has de deixar oblidat a tu mateix però tornat al mestratge artesanal conegut. L'artista ha de ser completament flexible."

"En els grans artistes no hi ha sentiment de satisfacció i assoliment, que és la persona atribuint-se el mèrit de la seva pròpia creació. Aquesta segueix essent sagrada, un símbol, una ofrena de Déu i una ofrena retornada a Déu. L'artista se sent a ell mateix només com l'instrument de la manifestació."

"La imaginació no es pot pensar. Sorgeix quan la personalitat està absent. Revela el que hi ha ocult a la natura. El que en aquesta obertura apareix depen de la fantasia i el gust de l'artista. La imaginació brolla del pou de la bellesa i la imaginació sense límits, i pren forma en la unicitat de l'existència de l'artista."

"Naturalment, un ha de ser plenament conscient del significat simbòlic per a apreciar una obra d'art tradicional. La forma és només un pretext. El símbol ens porta més enllà de la imatge. Tot art religiós funciona d'aquesta manera."

Jean Klein a Qui soc jo? (1993)