Maria Magdalena

És curiosa i significativa la figura evangèlica de Maria Magdalena, Maria de Magdala o simplement la Magdalena.

És una icona molt present a la pintura occidental; en trobareu una tria d'imatges a:

https://photos.app.goo.gl/HEftes88tkNi23zC9

Els Evangelis sinòptics parlen de Maria Magdalena en els següents passatges:

Mt 27,55-56 "També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant [la crucifixió de Jesús]. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu."

Mt 27,57-61 "Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre."

Mt 28,1-8 "Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a veure el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones:

     —No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar.

Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a portar l'anunci als deixebles."


Mc 15,40 "També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant [la crucifixió de Jesús]; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé."

Mc 15,47 "Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven [a l'enterrament de Jesús]."

Mc 16,1-8 "Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:

     —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?

Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. Ell els diu:

     —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.”

Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por."

Mc 16,9-11 "Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana —el diumenge— de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure."

Lc 8,2 "L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis."

Lc 24,10 "El primer dia de la setmana —el diumenge —, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:

     —Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”

Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere s'aixecà i se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït."


Jn 19,25 "S'estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena."

Jn 20,1-18 "El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

     —S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. I els dos deixebles se'n tornaren a casa.

Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. Ells li diuen:

     —Dona, per què plores?

     Ella els respon:

     —S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.

Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.

Jesús li diu:

     —Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:

     —Senyor, si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré.

Li diu Jesús:

     —Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

     — Rabuní! —que vol dir «mestre».

Jesús li diu:

     —Deixa'm, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”

Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va explicar el que ell li havia dit.""

Diu la Wiquipèdia:

"La tradició cristiana occidental (catòlica), sense basar-se en evidències textuals de cap mena, ha identificat Maria Magdalena amb altres personatges citats al Nou Testament:

- La dona adúltera que Jesús salva de la lapidació, en un episodi que solament relata l'evangeli de Joan.

- La dona que, segons els evangelis sinòptics, ungeix amb perfums els peus de Jesús i els eixuga amb els seus cabells abans de la seva arribada a Jerusalem, el nom de la qual no es menciona. Segons Marc i Mateu, la unció va tenir lloc a Betània, "a casa de Simó el leprós", i per això se la sol conèixer amb el nom de Maria de Betània.

- Maria de Betània, germana de Llàtzer, a qui s'atribueix a l'evangeli de Joan la iniciativa abans esmentada, i que apareix en altres coneguts passatges del quart evangeli, com el de la resurrecció de Llàtzer. S'identifica també amb la Maria de l'episodi dels retrets que li fa sa germana Marta (Joan 11:1).

Difosa pels teòlegs dels segles III i IV, aquesta teoria va gaudir de molta popularitat en el segle XIX i va constituir un tema freqüent en la iconografia."

Aquí es planteja el problema de la gerra que sovint porta la Magdalena a les mans en les seves representacions gràfiques. És una referència a la gerra d'Isis? A la gerra per ungir amb perfums els peus de Jesús a Betània? La gerra per portar els olis aromàtics per ungir el cos mort de Jesús?

La Viquipèdia comenta:

"Mentre que el cristianisme oriental venera especialment Maria Magdalena per la seva proximitat a Jesús, considerant-la "igual als apòstols", a Occident, basant-se en la seva identificació amb altres dones dels evangelis, es va estendre la idea que abans de conèixer Jesús s'havia dedicat a la prostitució. Aquesta idea neix, en primer lloc, de la identificació de Maria Magdalena amb la pecadora citada als evangelis, de la qual es diu únicament que era pecadora i que, en ser-li perdonats els pecats, va estimar molt (Lluc, 7:47); en segon lloc, a Lluc 8:2 es diu, aquest cop referint-se clarament a Maria Magdalena, que d'ella "havien sortit set dimonis". Com pot veure's, res en aquests passatges evangèlics permet de concloure que Maria Magdalena es dediqués a la prostitució.

No es coneix amb exactitud quan va començar a identificar-se Maria Magdalena amb Maria de Betània i la pecadora de Lluc 7:36-50, però ja en una homilia del papa Gregori Magne (pronunciada el 591) s'expressa inequívocament la identitat d'aquestes tres dones, i es presenta Maria Magdalena com una prostituta penedida. Per això la llegenda posterior fa que passi la resta de la seva vida en una cova al desert, fent penitència i mortificant-se la carn; des d'aleshores són freqüents a l'art occidental les representacions de la "Magdalena penitent".

La imatge de Maria Magdalena com a penitent també es pot confondre amb la tradició de Maria Egipcíaca, santa del segle V, la qual segons La vida dels Sants de Iacopo da Varazze, s'havia dedicat a la prostitució i es va retirar al desert a expiar els seus pecats. És habitual de veure representacions de Maria Egipcíaca, amb cabells llargs que li cobreixen el cos o envoltada amb canyissos, com a símbols de la seva penitència al desert. Aquests atributs de vegades també acompanyen Maria Magdalena, cosa que origina sovint la confusió de totes dues santes.

En la tradició catòlica, per tant, Maria Magdalena va passar a ser un personatge secundari, tot i la seva indubtable importància en la tradició evangèlica. El relegament que va patir Maria Magdalena ha estat relacionat per alguns autors amb la situació subordinada de la dona a l'Església. Aquesta opinió contrasta, segons alguns teòlegs catòlics, amb l'especial consideració que reserva l'Església per a santa Maria, mare de Jesús.

El 1969, l'Església Catòlica va retirar del calendari litúrgic l'apel·latiu de "penitent" adjudicat tradicionalment a Maria Magdalena; així mateix, des d'aquesta data, ja no s'empra en la litúrgia de la festivitat de Maria Magdalena la lectura de l'evangeli de Lluc sobre la dona pecadora. Des de llavors, l'Església Catòlica ha deixat de considerar Maria Magdalena una prostituta penedida. Tanmateix, aquesta visió continua sent la predominant per a molts catòlics."

En aquest context val la pena recordar el text de Lluc 7,36-50 sobre la pecadora:

"Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» Jesús li digué:

     —Simó, t'haig de dir una cosa.

     Ell li respongué:

     —Digues, mestre.

    —Un prestador tenia dos deutors: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?

    Simó li contestà:

     —Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.

     Jesús li diu:

     —Has respost correctament.

    Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:

     —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.

    Després digué a la dona:

     —Els teus pecats et són perdonats.

    Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»

    Jesús digué encara a la dona:

     —La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau."

És un text magnífic. És curiós que l'Església, per lloar Maria Magdalena, hagi hagut de desconnectar-la d'aquesta pecadora de Lluc. No se la podria lloar igual si fossin el mateix personatge? L'Església conserva les seves prevencions...

Tant Teresa de Jesús com Teresa de Lisieux (anomenada Teresina del Nen Jesús) eren devotes de Maria Magdalena. El 1988, el papa Joan Pau II a la carta Mulieris Dignitatem es va referir a ella com la "apòstol dels apòstols"; Joaquim Gomis l'anomenà "apòstola dels apòstols" (Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2001).

El 10 de juny de 2016, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments va publicar un decret pel qual s'eleva la memòria de santa María Magdalena al grau de festa al Calendari romà general,​ per exprés desig del papa Francesc.​ Arthur Roche indicà al seu article al respecte a L’Osservatore Romano, titulat Apostolorum apostola, que la decisió s'emmarca en el context eclesial actual a favor d'una reflexió més profunda sobre la dignitat de la dona, la nova evangelització i la grandesa de la misericòrdia divina. El mateix Roche va dir que «és just que la celebració litúrgica d'aquesta dona tingui el mateix grau de festa donat a la celebració dels apòstols en el Calendari Romà General i que ressalti la especial missió d'aquesta dona, que és exemple i model per a tota dona a l'Església.»

La Viquipèdia comenta també la presència de la Magdalena als evangelis apòcrifs:

"L'evangeli de Pere solament esmenta Maria Magdalena en el seu paper de testimoni de la resurrecció de Jesús:

"El matí de diumenge, Maria la de Magdala, deixeble del Senyor -atemorida a causa dels jueus, car estaven rabiosos d'ira, perquè no havia fet al sepulcre del Senyor el que acostumaven a fer les dones pels seus morts estimats-, va prendre les seves amigues amb ella i va venir al sepulcre on havia estat dipositat."

En dos -pel cap baix- dels textos gnòstics coptes trobats a Nag Hammadi, l'evangeli de Tomàs i l'evangeli de Felip, Maria Magdalena apareix esmentada com a deixeble propera a Jesús, amb una relació tan propera com la dels apòstols. A l'evangeli de Tomàs hi ha dues mencions de "Mariham" (capítol 21 i 114), que, segons els estudiosos, fan referència a Maria Magdalena. La segona menció forma part d'un passatge enigmàtic que ha estat objecte de diverses interpretacions:

"Simó Pere els va dir: «Que s'allunyi "Mariham" de nosaltres!, car les dones no són dignes de la vida». Va dir Jesús: «Mira, jo m'encarregaré de fer-la mascle, de forma que també ella es converteixi en un esperit vivent, idèntic a vosaltres els homes: ja que tota dona que es faci mascle, entrarà al regne del cel»."

En l'evangeli de Felip (capítol 32) se la considera la companya (κοινωνος) de Jesús:

"Tres (eren les que) caminaven contínuament amb el Senyor: la seva mare, Maria, la germana d'aquesta i Magdalena, la qual és designada com la seva companya [κοινωνος]. Es deien Maria, en efecte, sa mare, sa tia i la seva companya, conegudes popularment com 'les tres Maries'."

En el capítol 36 d'aquest mateix evangeli s'hi diu que "el Senyor la va besar (a la boca) repetides vegades" perquè l'estimava més que a tots els deixebles.

Finalment, una altra important referència al personatge es troba a l'evangeli de Maria Magdalena, text del qual es conserven solament dos fragments grecs del segle III i un altre, més extens, en copte, del segle V. Al text, tres apòstols discuteixen sobre el testimoni de Maria Magdalena sobre Jesús. Andreu i Pere desconfien del seu testimoni i és Leví (l'apòstol Mateu) qui defensa Maria."

El setembre de 2012, un controvertit fragment de papir que es designà com L'Evangeli de l'Esposa de Jesús, va ser presentat per la professora Karen King de la Harvard Divinity School, a Massachusetts, EE.UU. La frase del papir que va provocar polèmica mai havia estat contemplada en una altra escriptura: “Jesús els digué, la meva esposa…”, i “ella serà capaç de ser la meva deixeble”.

La Viquipèdia comenta també llegendes posterior referides a la Magdalena:

"Segons la tradició ortodoxa, Maria Magdalena es va retirar a Efes amb la Verge Maria i l'apòstol sant Joan i va morir allí. El 886, les seves relíquies foren traslladades a Constantinoble, on es conserven en l'actualitat. Gregori de Tours (De miraculis, I, xxx) corrobora la tradició segons la qual es va retirar a Efes, i no esmenta cap relació amb França.

Més endavant, això no obstant, va sorgir al món catòlic una tradició diferent, segons la qual Maria Magdalena (identificada amb Maria de Betània), el seu germà Llàtzer i Maximí, un dels setanta-dos apòstols, així com alguns companys, van viatjar amb barca pel mar Mediterrani fugint de les persecucions a Terra Santa i van desembarcar finalment a les Santes Maries de la Mar, a prop d'Arles. Posteriorment, Maria Magdalena va viatjar fins a Marsella, des d'on va emprendre, suposadament, l'evangelització de la Provença, fins que finalment es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per aquest sant a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença)."

La Viquipèdia també es fa ressò d'algunes altres teories sobre Maria Magdalena:

"Alguns autors recents han posat en circulació una hipòtesi segons la qual Maria Magdalena hauria estat la muller o la companya sentimental de Jesús de Natzaret, a més de la dipositària d'una tradició cristiana de signe feminista que hauria estat curosament amagada per l'Església Catòlica. Aquestes idees foren desenvolupades primer en alguns llibres de pseudohistòria, com L'enigma sagrat ("The Holy Blood and the Holy Grail", 1982), de Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, i La revelació dels templers ("The Templar Revelation", 1997), de Lynn Picknett i Clive Princey. En aquests llibres es mencionava a més una hipotètica dinastia de descendents de Jesús de Natzaret i Maria Magdalena.

Posteriorment, aquestes idees han estat aprofitades per diversos autors de ficció com Peter Berling (Els fills del Grial) i Dan Brown (El codi Da Vinci, 2003), identificant la Dinastia Merovíngia com l'hipotètic llinatge, tot i que es tracta d'una afirmació gratuïta sense cap fonament científic. No existeix cap passatge ni als evangelis canònics ni als apòcrifs que permeti afirmar que Maria de Magdala fou l'esposa de Jesús de Natzaret. Per a la majoria dels estudiosos del Jesús històric és una possibilitat que ni tan sols mereix ser considerada seriosament. Els partidaris d'aquesta idea, tanmateix, es recolzen en tres arguments:

1) En diversos textos gnòstics, com l'evangeli de Felip, es conta que Jesús tenia amb Maria Magdalena una relació de més proximitat que amb la resta dels deixebles, inclosos els apòstols. En concret, l'evangeli de Felip la denomina "companya" de Jesús. Tanmateix, aquesta interpretació no té en compte que, d'acord amb el caràcter simbòlic d'aquests texts, el més probable és que Maria Magdalena hi sigui una representació dels gnòstics com a veritables dipositaris dels coneixements secrets de Jesús, en tant que els apòstols simbolitzen segurament l'Església oficial que, segons el punt de vista gnòstic, no en va comprendre els ensenyaments i els va tergiversar.

2) Als evangelis canònics, Maria Magdalena és, excloent la mare de Jesús, la dona que en més ocasions apareix, i se la presenta, alhora, com a seguidora propera a Jesús. La seva presència en els moments crucials de la mort i resurrecció de Jesús pot suggerir que hi estava lligada per llaços maritals.

3) Un altre argument que esgrimeixen els defensors de la teoria del matrimoni entre Jesús i Maria Magdalena és que a la Palestina de l'època era estrany i mal vist que un home jueu de l'edat de Jesús (uns trenta anys) es mantingués solter, especialment si es dedicava a predicar com un rabí, ja que hauria vulnerat el manament diví de "creixeu i multipliqueu-vos". Tanmateix, el judaisme que va professar Jesús era molt diferent de l'actual i el paper del rabí no estava encara ben definit. Solament després de la destrucció del Segon Temple, l'any 70, el paper del rabí va quedar establert amb claredat en les comunitats jueves. Abans de Jesús, s'ha demostrat l'existència de mestres religiosos solters, per exemple, en els cercles essenis. També sant Joan Baptista fou fadrí, segons tots els indicis. Més endavant, alguns primers cristians, com Pau de Tars, serien també predicadors solters.

Ramón K. Jusino (a Maria Magdalena: ¿Autora del Quart Evangeli?) ha proposat la teoria que Maria Magdalena fos el "deixeble que estimava Jesús", tal com es presenta l'autor de l'Evangeli de Joan i que és tradicionalment identificat amb l'apòstol Joan. Jusino es basa en el fet que en diversos textos apòcrifs, com els citats més amunt, es diu que hi va haver una relació d'especial proximitat entre Jesús i Maria Magdalena. Segons Jusino, que basa la seva teoria en un llibre del prestigiós erudit bíblic Raymond E. Brown (La comunidad del discípulo amado: estudio de la eclesiología juánica. Salamanca, Sígueme, 2005) l'evangeli recolliria la tradició d'una comunitat que Brown va denominar joànica, que es remuntaria a Maria Magdalena com testimoni visual de Jesús. Aquesta teoria no compta amb l'acceptació de la majoria dels historiadors i investigadors bíblics."

La figura de Maria Magdalena ha estat també tractada com a arquetip. Per exemple, la pàgina "Exploración de arquetipos y símbolos" diu que Maria Magdalena és portadora de codis que ens mostren una sexualitat sagrada, que impulsa la vida i eleva consciències. També que aquest model seria un pont que inclou i integra les antigues adoracions paganes al principi femení, el que de vegades es coneix com el culte a la Deessa.

Mónica Gobbin diu: "Com Marjorie M. Malvern va escriure fa 37 anys al seu llibre Venus in Sackcloth: The Magdelen's Origins and Metamorphoses (Southern Illinois University Press, USA, 1975)"… al voltant de la Maria Magdalena representada al'Evangeli de Joan, hi veiem trossos i fragments de Deeses no del tot mortes. Ella apareix com la dona que, lamentant la mort de Crist, el busca i el troba ressuscitat, i se n'alegra. Ecos, reflexes i ombres d'Isis, la qual busca al seu amant Osiris assassinat, i en la seva recerca, el torna a la vida, ni que només sigui per una estona.

Per als antics egipcis, la seva Deessa més estimada, la Mare Divina, Isis (Aset, AST), era l'ànima de la estrella Sírius / Sothis / Sopdet, i veien a Sírius com a una manifestació còsmica d'Ella. El cicle anual del Nil estava estretament relacionat amb aquesta estrella. La formosa estrella d'Isis que ara anomenem Sírius, antigament fou anomenada Sothis pels grecs i Sopdet pels egipcis, “obria” el camí per a la inundació del Nil, portant la vida i la fertilitat a la terra d'Egipte. Al voltant de cinc mil anys enrere, l'aparició de Sírius al cel es produïa durant el solstici d'estiu que se celebra el 21 de juny (Hemisferi Nord). Tornava a aparèixer després d'una absència de 70 díes. (Cynthia Isis Anderson: Sirius: The Sacred Star of Isis. The Star of the New Year.)

L'arribada de l'estrella del Nil significava la salvació i la vida de tothom a la terra. Les llàgrimes d'Isis pel seu estimat espòs, Osiris / Asar / Usir, provocaven les inundacions del Nil. I el cicle es tornava a repetir una i altra vegada. A la nostra època, aquest d'a cau al voltant de l'1 d'agost. Aquest canvi de dates es degut al lent desplaçament aparent de les estrelles, des del nostre punt de vista des de la terra.

Durant l'Imperi romà, el culte d'Isis va cobrar moltíssima importància a l'àrea mediterrània. Gran part del territori que avui pertany a les Illes Balears i a França, conserven restes a la seva toponimia. I “curiosament”, entre els segles VIII i XII de la nostra era, mentre el culte a la Magdalena se afermava i creixia al sud de França, l'estrella Sírius apareixia al cel el 22 de juliol, durant la canícula.

La imatge de la Gran Deessa Isis, i la de María Magdalena, poden semblar a primera vista com a totalment “desconnectades”. Diferent cultura, temps i espai. Però si apropem la lupa i comencem a seguir a la Deessa, que apareix i desapareix al cel i a la història, totes las parts d'aquest trencaclosques, d'aquestes Deesses fragmentades de les que parla Marjorie Malvern, comencen a unir-se i regenerar-se.

Pintura de la Magdalena de Signorelli i imatge d'Isis

Els dos aspectes de la funció femenina, la "estàtica" o de Mare, i la "alquímica" o com a Amant (Susan Haskins, Mary Magdalen: The Essential History, Pimlico, 2003, pag. 96), estan units en la Gran Deessa Primordial. En els seus dos rols, com a Mare i Amant, l'essència del femení està directament relacionada amb la sexualitat. El poder femení s'expressa a través de la fertilitat i fecunditat, de cos i esperit, que té les seves arrels en la ciclicitat lunar femenina, unida als cicles estacionals de la natura.

Tot i que aquesta figura de la Gran Deessa fou durament reprimida per l'Església cristiana, un arquetip mai pot ser destruït del tot. Ella ha tornat a sorgir en diverses formes en tota la història del cristianisme, però sobretot en la figura de Maria. De tota manera, el símbol de "Maria", com a representant de la divinitat femenina en el cristianisme es va dividir en dues imatges oposades: la Verge Maria i Maria Magdalena.

Vista com a una "segona Eva," Maria supera el pecat original de l'Eva del Gènesis, que va arribar a ser interpretat pels pares de l'Església com el sexe. Per tant, la humil i pura figura de la sempre Verge María es va convertir en el reflex de la divinitat femenina sense sexualitat. I el pecat va recaure en Maria Magdalena, retratada amb abundant cabellera rogenca i vestits vermells, com les sacerdotesses d'Inanna, Astarté o Ishtar, les quals reverenciaven la Deessa de l'Amor.

Durant més de 1400 anys la falsa imatge d'una “prostituta penedida” va dominar el discurs oficial de l'Església. Suposadament, la seva creació responia a una finalitat pedagògica. El Papa Gregori el Gran en la Homilia del 14 de setembre de 591 sobre l'evangeli de Lluc, fou el primer a suggerir que Maria Magdalena era una prostituta: "La que Lluc anomena dona pecadora, a qui Joan anomena Maria, la que creiem que es de la qual van ser expulsats set dimonis d'acord amb Marc. I què signifiquen aquests set dimonis, si no tots els vicis? ... queda clar, germans, que la dona prèviament havia utilitzat l'ungüent per a perfumar la seva carn en actes prohibits." (Homilia XXXIII). Així neix la història de la Magdalena, penedida i penitent.

Estudiosos de la Bíblia del segle XX han separat aquests conceptes. El 1969, el papa Pau VI va retirar del calendari litúrgic l'apel·latiu de "penitent" adjudicat tradicionalment a Maria Magdalena; així mateix, des d'aquesta data es va deixar d'utilitzar a la litúrgia de la festivitat de Maria Magdalena la lectura de l'evangeli de Lluc (Lc 7:36-50) sobre la dona pecadora. Des de llavors, l'Església Catòlica ha deixat de considerar a Maria Magdalena una prostituta penedida. De tota manera, encara avui el 2012, aquesta visió continua essent la predominant per a molts.

L'any 2003, el best seller “El codi Da Vinci” genera controvèrsia sobre Maria Magdalena, el seu rol i relació amb Jesús. Aquest llibre ha agafat idees de diverses publicacions de finals del segle XX. Entre les més riques i interessants hi ha La dona de la gerra d'alabastre de Margaret Starbird. Més enllà de la qualitat de la novel·la i el film subsegüent, he reconèixer que ha tingut el mèrit de generar discussió sobre dos temes fonamentals:
• D'una banda, el tema de la misogínia de l'Església, institució que va estigmatizar a una Mestra i va mantenir les dones fora del sacerdoci.
• De l'altra, la llarga historia d'exclusió de la sexualitat de la vida espiritual i del sexe etiquetat com a quelcom pecaminós. Això va donar lloc a la distorsió i la negació, provocant una ferida profunda a la nostra naturalesa humana bàsica. La Verge Maria i Maria Magdalena van ser utilitzades com a oposats irreconciliables, creant aquesta fissura al nostre interior.

(...)

Què ens porta el missatge de Maria Magdalena a les dones del nostre temps?
Ella ens porta a la Deessa, per tal que puguem guarir les ferides de segles d'escisió entre els arquetips de “Mare o Amant”. Ens acompanya per portar a terme la feina de convertir-nos en dones plenes, adultes, integrant les fragmentacions que va provocar el patriarcat, per a que siguem capaces d'atendre la nostra pròpia nutrició i ser nutrícies per als altres, des d'una nova concepció dels arquetips femenins.

Potser en triar la data del 22 de juliol per al seu "aniversari celestial", el dia en que l'estrella Sírius ascendeix des de l'horitzó, el cristianisme va proclamar a Maria Magdalena Reina del Cel i successora d'Isis. Així com Isis era el canal possibilitador de la resurrecció del seu espòs Osiris, María Magdalena era el vehicle de la resurrecció de Crist. (...) No es casualitat la tria d'aquesta data… és un altre signe que Maria Magdalena és un aspecte de la Gran Deessa, com a Dona, com a Sacerdotessa."