Símbol i comunicació

Chagall 1960

"El símbol pot considerar-se com una expressió polisèmica i imatjada d'aquelles experiències que no poden expressar-se de cap altra forma (per exemple, mitjançant conceptes). Els humans, generalment, han donat forma a llur experiència de Déu simbòlicament."


"El símbol és un mitjà de comunicació que permet als humans d'accedir a zones de la realitat que no poden ser comprovades mitjançant la simple raó. Cal dir honestament que el moment actual de la nostra societat es caracteritza per la irrellevància dels símbols tradicionals transmesos per la família, l'escola, les esglésies i la resta dels sistemes socials. Aquesta situació és extremadament greu, ja que els humans tenen la imperiosa necessitat de comunicar-se exhaustivament (no tan sols des del punt de vista de la formalització de les teories científiques) perquè altrament tant la persona com la societat cauen en un procés de desestructuració, que inevitablement engendra la violència i l'enfrontament a tots els nivells de l'existència humana."


"La Paraula humana hauria d'expressar alhora les raons de la intel·ligència i les raons del cor, és a dir, hauria de permetre la comunicació d'allò que és empíricament constatable i d'allò que només pot experimentar-se o anticipar-se simbòlicament."


"En la societat moderna la Paraula està malalta. Les esglésies, els partits polítics, la família, l'escola, etc. pateixen els efectes d'aquesta sintaxi parcial imposada per la "raó instrumental" (Horkheimer) i que es mostra incapaç d'expressar la profunditat de les experiències i les actituds humanes."

Lluís Duch a Qüestions de Vida Cristiana n. 104, desembre de 1980, pp. 32, 35, 36 i 37.