Fornidors de sentit

Maillol 1895

Allò del pessimisme de la raó (o de l'intel·ligència, com sembla que deia Gramsci citant Romain Rolland) tendeix a accentuar-se quan et fas gran i et van envoltant problemes i malalties propis i dels que tens a prop.

Contraposar-hi l'optimisme de la voluntat s'assembla molt al "voluntarisme", un concepte interessant que critica la convicció que la voluntat ho pot tot, pot vèncer tots els obstacles. No n'hi ha prou amb el que nosaltres hi puguem posar des de dins, per imprescindible que això sigui. També fan falta -i hi són- elements externs, no derivats de la pròpia voluntat, que tenen un paper efectiu a l'hora de contrapesar el pessimisme de la raó. Elements que, no saps perquè, es mostren com a curulls de sentit -i fornidors de sentit- fins i tot en contexts durs, difícils, foscs.

N'hi ha, d'aquests elements; el que cal saber-los detectar i posar-s'hi en contacte, obrir-se a ells. Esmentaré com a fonamentals algunes aportacions -no totes- de l'amor i l'amistat, de la natura, de l'art (literatura, pintura, música, cinema...), de les religions, de les causes col·lectives. No saps perquè, aquests elements et pesen positivament tot i les circumstàncies. Pots estar malalt i no per això ells perden aquesta capacitat il·luminadora. Pots estar preocupat i no per això ells deixen d'irradiar.